Banyadors de flotació

Dreta model Speedo, esquerra model Jaked.

Spedoo LZR RACER

Doncs els banyadors de flotació son uns banyadors que van surti per les olimpíades de Pekin 2008, el que fan aquestos banyadors es que ajuden a flotar i, per tant, es pot dir que a nadar més ràpid del normal. Peró reialment el que passa es que com que tenen més de un newton o 100 grams de flotabilitat i un 1milimetres de grossor, son com si portarem una pell de tauró o de dofí. Hi han hagut molts models de banyadors, moltes marques, primer va surti la Speedo, amb el "Fastskin LZR Racer", fou confeccionat per la NASA i el seu preu estava vora el 400-450 euros, Peró valia la pena comprar-te'l(si ets solvent clar) perquè les diferències son increïbles. Després aparegué la marca italiana Jaked i presentà el model estrella, el "Jaked 01". Però el més curiós de tot es que el Jaked 01 fou confeccionat, ideat i elaborat practicament artesanalment,aquest rondava els 400 euros. Al 2009 van caure més de 100 plusmarques mundials, i tot pels banyadors. Hi ha hagut molta polèmica entre prohibir-los o no. Peró una cosa estava clara, canviava el ritme de la natació, no calia ser el més ràpid ni tindre un cos fort, calia pagar 400 euros per comprar-te un banyador. Per experiència puc dir que es nota moltissim, a l'aigua ets un autentic peix. Jo em vaig comprar el Speedo, perquè veia que el portava tothom i hi havia una gran diferencia, el meu entrenador no volia que el comprés, es partidari de la natació ''natural'' de l'esfoç i del treball diari, Peró quan se'n va adonar de la magnitud d'aquest ''problema'' m'aconsellà que me'l comprés i al març el tenia per el meu campionat. Després fou quan surti el Jaked i tothom deia que encara es notava més, que hi havia una gran diferencia, i era cert, el Jaked era 100% neoprè, mentre que el Speedo sols era un 50%. I com que no em quedava una altra ( no pensava deixar que em guanyessin pel banyador) me'l vaig comprar també. Ah, pero no us he dit que el fabricant tan sols garantitzava de 3 a 5 'nados' òptims, es a dir, a la 5ª vegada que nedaves amb ell anaves resant per que no se te trenques. Jo quan em vaig posar el Speedo per primer vegada vaig tardar una mitja hora, Peró quan em vaig posar el jaked vaig tardar una hora i mitja, no exagere, una hora i mitja de rellotge i amb l'ajuda de la meva mare, que em deia: Vaixate'l, no te'l pujis més que el vas a rebentar!! La idea de que no fora la meva talla m'espantava, ja que el vaig comprar per internet perquè a Espanya no el venien a cap lloc.

la de la dreta porta un spedoo, jo porte el Jaked a les dues fotos.

Be ara estan tots prohibits, tant el Speedo com el Jaked i també l'Arena que surti després del Jaked i el superà, era molt millor.

Ara un deixe una pregunta a l'aire per veure que opineu:

Preferiu el ''dopin tecnològic'' o sou partidaris de la natació real?

L' esprint final.

Bona nit a tothom, com ja sabeu tots, tan sols queden les ultimes setmanes de classes i no se a vosaltres, però això a mi em recorda a estiu i a vacances i calor i a gelats i a viatges i a platja i a mil coses més! Que a l'igual que tots, també tinc moltes ganes de arribar-hi. Però encara queda l'esprint final, o dit a l'inversa, sols l'esprint final. L'esprint final i no tindrem que tornar a l'institut fins al setembre. Així que anim xics, que no avellis estudiar ja ho se, però ho tenim que fer.

Ah i per cert, com a curiositat, sabeu que volia ser jo de major quan de menuda em preguntaven el que volia ser...?

La meua resposta era: Jo vull ser manta de sofà! per cert ara hi ha alguns moments que també vull ser manta de sofà però no es possible per sort o desgràcia.

Adéu,

Rosanna.

9 de maig

Avui es el dia d' Europa.

Tal dia com avui de l'any 1950, Robert Schuman va presentar la seva proposta per a la creació d' una Europa organitzada, requisit in dispensable per el manteniment de relacions pacífiques.

Aquesta proposta, coneguda como "Declaración Schuman", se considera el germen de la creació del que actualment es l' Unió Europea. El 9 de maig s' ha convertit en el símbol europeu (Dia d' Europa) que, junt amb la bandera, l' himne, el lema y la moneda única (l' euro) identifique la entitat política de la Unió Europea. En el Dia d' Europa se celebrant activitats i festejos que apropen a Europa als seus ciutadans y recullen als distints pobles de la Unió.

Molt més que un llibre.

''A tres metros sobre el cielo''

Aquest es títol d'un llibre que em va fascinar. Me'l vaig llegir l'estiu passat, en tan sols tres dies, en tres dies vaig consumir 390 pàgines. 390 pàgines d'amor, d'odi, d'amistat, de felicitat i de tristor, però sobre tot d'amor. Es un llibre increïble, era genial llegir cada pàgina, no podia para era fascinant i he de dir-vos que mai m' havia passat això. No volia fer res més en tot el dia, sols llegir, llegir...

El llibre tracta sobre una noia la Babi, que es estudiosa, be millor dit es la filla perfecta, i d'un noi, l'Step un adolescent violent i descarat, entre ells surt una història d'amor amb coses bones i coses dolentes. Amb aquest llibre vaig sentir coses meravelloses, increïbles... Potser es perquè soc molt emotiva i em vaig ficar molt dintre del llibre. Peró es que l'autor es genial, m'encanta com escriu. L'autor es diu Federico Moccia, aquí us deixe el que fica la seua web, la biografia:

Federico Moccia (Roma, 1963) ha treballat com escenògraf al cine i como guionista de televisió.
Es autor de ''Perdona si te llamo amor'' (Planeta, 2008), ''A tres metros sobre el cielo'' (Planeta, 2008) i ''Tengo ganas de ti'' (Planeta, 2009). De totes elles s'ha fet la versió cinematogràfica a Itàlia. Aquest any 2010 publica en Espanya, ''Perdona pero quiero casarme contigo''(Planeta).

El primer llibre que vaig llegir va ser ''A tres metros sobre el cielo'', Peró només acabar l'ultima pàgina vaig començar amb el de ''Tengo ganas de ti''. Que també me'l vaig llegir en res. Recomane aquestos llibres a tothom. Ara fa a penes una setmana m'he acabat ''Perdona si te llamo amor'', m'ha encantat també. Aquesta història d'amor es més complexa, entre un adult, Alessandro i una adolescent de 17 anys, Nikki. I el diumenge passat vaig anar a veure-la al cinema, es clar que un llibre es molt millor que la pelicula, però no estava mal adaptada, estava be.

Ah, dir-vos que Federico Moccia va molt més enllà de la literatura. A totes les parets d'Itàlia, pocs mesos després d'haver publicat '' A tres metros sobre el cielo'' , hi havien pintades com aquesta, per això mateixa l'anomenen el ''fenomen Moccia''.

La tomba d'Anselm de Turmeda.

Aquí teniu la foto de la tomba de Anselm de Turmeda, es diu que tot aquell que la toca te sort, jo no he comprovat personalment...





Per cert, aquí us deixe també una biografia més amplia.


Escriptor. Ingressà a l'orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya. Per influència d'un professor seu decidí convertir-se a l'islam i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i féu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-'Abbās Ahmad. Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d'entrar a l'islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana; d'altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d'una conversió que ha estat sempre un element fonamental de la seva personalitat. Prengué el nom d'Abd Allāh ibn 'Abd Allāh al-Targūman al-Mayūrqī. Es casà amb la filla d'un notable tunisenc i tingué un fill anomenat Muhammad. El soldà el col·locà a la duana de la capital per tal que aprengués l'àrab i fes de traductor. Arribà a ésser cap de la duana i a ocupar altres càrrecs econòmics en l'administració a les ordres dels sobirans hàfsides. Les seves informacions sobre l'economia tunisenca recollides a la Tuhfa són úniques en el seu gènere per a l'estudi de l'edat mitjana magribina. Instal·lat a Tunis, on residí sempre, malgrat les diverses temptatives de les autoritats cristianes perquè retornés al cristianisme, començà a escriure en català diverses obres literàries en prosa i en vers que trameté a Mallorca per mitjà de mercaders. El 1396 escriví el Llibre de bons amonestaments, adaptació d'un llibre italià. És un conjunt d'estrofes de rima fàcil i consells morals que tingué una gran difusió als Països Catalans sota el nom de Fra Anselm; fou llibre de lectura a les escoles fins a mitjan s XIX, malgrat que tingué algunes dificultats amb la inquisició vers el 1582. Al final d'aquell mateix any escriví les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques, sobre la situació política de l'illa. És un poema d'estilintencionadament enigmàtic on evoca esdeveniments i personatges de Mallorca i exhorta els mallorquins a unir-se. Encara que mostra coneixements astrològics, hom ha considerat que aquests són de tipus astrològic visionari o profètic i no científic, amb reminiscències àrabs pròpies de la cultura europea de l'època. A partir del 1404 aparegueren diversos texts de Profecies politicoreligioses, d'un mateix estil astrologicoprofètic de les Cobles, on fa al·lusions a esdeveniments polítics de la corona catalanoaragonesa, de l'Església Catòlica i de la política mediterrània. Sembla que els partidaris del comte d'Urgell en les lluites dinàstiques del 1412 donaven molta importància a les seves profecies, però tanmateix Turmeda rebé a Tunis el 1413 un noble català que es dirigia a la coronació de Ferran I i mantingué contactes cordials, epistolars o per intermediaris, amb Ferran I (1414) i Alfons IV (1421 i 1423). El 1417 o 1418 escriví la Disputa de l'ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals
remet("","","1","Disputa de l'ase")
. Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab. Atès el seu caràcter anticlerical, fou condemnat per la inquisició i desaparegué el text original. No és segura l'atribució que hom li fa del poema de sentències Llibre de tres. El 1420 escriví, en àrab, la Tuhfat al-'arīb fī radd 'alà ahl al-salib ('L'obsequi de l'home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu'). És una obra en prosa correcta i sense pretensions estilístiques, que conté un relat autobiogràfic de la seva joventut, estudis i conversió, una història de les obres pietoses dels dos sobirans tunisencs que serví i una vehement polèmica islàmica contra el cristianisme, on resumeix els tradicionals arguments musulmans. Encara que és probable que aquesta tercera part fos retocada i ampliada per moriscs refugiats a Tunis al s XVII, el text ja eraconegut al s XV al Magrib, i fou objecte, a partir del s XVII, de traduccions al turc; n'hi ha nombroses còpies manuscrites i diverses edicions en àrab (1873, 1895, 1904, 1971), turc (1874, 1886, 1970), francès (1885, 1886, 1906), castellà (1971) i català (1977). És probablement l'únic escriptor que ha escrit en àrab i en una llengua europea i que hom ha considerat un clàssic —encara que sigui de segona fila— en ambdues llengües. La seva personalitat religiosa fou prou ambigua perquè hom li atribuís una sèrie de llegendes sobre la seva tornada al cristianisme i el seu martiri a Tunis. És un exemple excepcional no tant de l'escepticisme religiós de la baixa edat mitjana —com ha estat interpretat diverses vegades—, sinó de les complexes relacions i aculturacions entorn de la Mediterrània abans de l'enfrontament antiislàmic de la política hispànica del s XVI i de la consegüent presència turca en la Mediterrània occidental. La seva tomba es conserva a Tunis, a l'entrada de la soc dels bastins.

Adeu!

Com has de comportar-te a l'aula.

Les normes que cal seguir a l'aula son poques i senzilles. A més a més es agradable veure un aula ordenat i com cal.

La primera norma per a estar a classe es la higiene. La més important de totes. Ja que em de conviure a l'aula tots junts no està gens malament canviar-se a diari de roba i posar-te-la neta, ah i pegar-se una dutxa, que no fa mal a ningú, tot el contrari!

També cal tindre em compte es no portar a classe cap aparell electrònic, ni mobils, ni MP4, MP3, ni MP5, ni tampoc càmeres de fotos, ni de vídeo. I en el cas de que el portes, amaga te'l! Perquè si te'l veuen o l'escolten el més fàcil que pot passar es que te'l lleven i no te'l tornen fins a final de la jornada o fins que els teus pares vagen a replegar-lo.

A més a més cal utilitzar un llenguatge mesurat i correcte. Es molt important parlar de manera adequada, no blasfemar ni dir animalades o barbaritats, que les coses es poden dir igual sense necessitat de parlar malament.

I per últim, però no per això menys important, es la relació amb els companys. Es fonamental, dur-te be amb ells. I si hi ha algun company que no es sant de la teua devoció, no cal fer-li el buit, has de comportar-te be amb ell. I mai de la vida el pots assetjar, es a dir, res de bulling xics!

_________________________________________________________
Aquesta redacció la vaig portar escrita a classe, per això he tardat en posar-la al bloc, per que no ho sabia.

Campionat d'Espanya absolut OPEN, Málaga 2010.

Hola a tothom!

Com alguns ja savieu i uns altres no... els ultims dies que m'he ausentat de classe ha sigut per que estava competint al Campionat d'Espanya absolut OPEN. Es un campionat importantíssim, tant a nivell nacional com interacional, ja que venen molts nedados bons d'altres països.

Jo hi vaig nedar 3 proves, les meues proves... 200, 100 i 50 metres esquena. Soc esquenista. El primer dia vaig nedar el 200, cuant vaig acabar de nedar no estaba agotada com em sol passar cuant nede el 200, vaig fer una molt bona prova, molt regular que era l'important i el meu entrenador estava satisfet d'eixa regularitat que havia sigut capaç de portar durant la prova. La posició en la que vaig quedar va ser la 26. Al dia seguent tenia que tornar a nedar, pero em tocava l'hectòmetre, es a dir, el 50 esquena. Aquesta prova no es la meua prova principal, millor dit de les 3 que hi faig es la que menys entrene, el meu entrenador em prepara per el 200. Doncs eixe dia pel matí estava molt ràpida a les sèries de calentament, i aixó feia tindre opscions per ficar-me a la semifinal. Anava en la posició 14. Quan vaig nedar i vaig acavar, al surtir de l'aigua i anar a veure el meu entrenador li vaig dir que no m'havia cansat gaire i que m'havia trobat genial a la prova. El temps que hi vaig fer va estar molt be, i més nedat pel matí, que es molt més difícil, perque els pulmons encara no estan oberts i els musculs encara estan dormits. Pero així i tot em vaig clasificar, i amb una posició reialment sorprenent, la 10ª, per a mi estar entre les 10 millors nedadores d'Espanaya absolutes es genial, ja que jo encara no soc absoluta. Be i també entre alguna que altra estrangera. Per la vesprada vaig tornar a nedar i em vaig fer la meua millor marca, 31.30. Esta molt be eixa marca i més sense portar el banyador de flotació, aquest banyador que va revolucionar la natació. El meu entrenador estava molt soprés, tant com jo, i els meus pares que estaven a la grada mirant-me cada dia. Per la vesprada vaig tornar a nedar i vaig tornar a vaixar la meua marca, 30.80. Pero encara em queda un dia per davant , el 100 esquena una prova que m'encanta, has de surtir ràpid i tornar també ràpid. Al calentament em trobava cansada, a diferencia dels dies anteriors, i açó no em feia gracia. Pero la prova em va surtir dins de l'esperat, i em vaig classificar també per nedar la semifinal, cuant viag acabar la prova estava morta, pero pensar que m'havia classificat era ilusionant. Al nedar per la vesprada vaig vaixar un poc el temps que havia fet pel matí, encara que no era la meua millor marca. Pero estava molt be.

A Málaga no vaig nadar només,

també vaig anar de compres,

al festival de cinema español, a la mateixa porta de l'hotel on estaven tots els famosos, (foto: el meu entrenador i jo, al festival del cinema)

a la platja, al centre i a una mena de castell de la edat mitjana.

Málaga m'agrada molt, es un lloc macu i el temps que hi fa allà es fenomenal. Ah! quasi se'm m'oblida, una nit anarem a sopar ''pescaito'' a la platja, axí com el fan ells(els malagenys), les sardines que les posen en una mena de punxos i al foc... Estaben bonísimes!

Be, espere seguir viatjan molt, encara que només siga per Espanya, pero m'agrada. Aquest estiu em toca anar a Barcelona, a les piscines de Picornell, un mantindré informats!

Adeu a tothom! :)