Banyadors de flotació

Dreta model Speedo, esquerra model Jaked.

Spedoo LZR RACER

Doncs els banyadors de flotació son uns banyadors que van surti per les olimpíades de Pekin 2008, el que fan aquestos banyadors es que ajuden a flotar i, per tant, es pot dir que a nadar més ràpid del normal. Peró reialment el que passa es que com que tenen més de un newton o 100 grams de flotabilitat i un 1milimetres de grossor, son com si portarem una pell de tauró o de dofí. Hi han hagut molts models de banyadors, moltes marques, primer va surti la Speedo, amb el "Fastskin LZR Racer", fou confeccionat per la NASA i el seu preu estava vora el 400-450 euros, Peró valia la pena comprar-te'l(si ets solvent clar) perquè les diferències son increïbles. Després aparegué la marca italiana Jaked i presentà el model estrella, el "Jaked 01". Però el més curiós de tot es que el Jaked 01 fou confeccionat, ideat i elaborat practicament artesanalment,aquest rondava els 400 euros. Al 2009 van caure més de 100 plusmarques mundials, i tot pels banyadors. Hi ha hagut molta polèmica entre prohibir-los o no. Peró una cosa estava clara, canviava el ritme de la natació, no calia ser el més ràpid ni tindre un cos fort, calia pagar 400 euros per comprar-te un banyador. Per experiència puc dir que es nota moltissim, a l'aigua ets un autentic peix. Jo em vaig comprar el Speedo, perquè veia que el portava tothom i hi havia una gran diferencia, el meu entrenador no volia que el comprés, es partidari de la natació ''natural'' de l'esfoç i del treball diari, Peró quan se'n va adonar de la magnitud d'aquest ''problema'' m'aconsellà que me'l comprés i al març el tenia per el meu campionat. Després fou quan surti el Jaked i tothom deia que encara es notava més, que hi havia una gran diferencia, i era cert, el Jaked era 100% neoprè, mentre que el Speedo sols era un 50%. I com que no em quedava una altra ( no pensava deixar que em guanyessin pel banyador) me'l vaig comprar també. Ah, pero no us he dit que el fabricant tan sols garantitzava de 3 a 5 'nados' òptims, es a dir, a la 5ª vegada que nedaves amb ell anaves resant per que no se te trenques. Jo quan em vaig posar el Speedo per primer vegada vaig tardar una mitja hora, Peró quan em vaig posar el jaked vaig tardar una hora i mitja, no exagere, una hora i mitja de rellotge i amb l'ajuda de la meva mare, que em deia: Vaixate'l, no te'l pujis més que el vas a rebentar!! La idea de que no fora la meva talla m'espantava, ja que el vaig comprar per internet perquè a Espanya no el venien a cap lloc.

la de la dreta porta un spedoo, jo porte el Jaked a les dues fotos.

Be ara estan tots prohibits, tant el Speedo com el Jaked i també l'Arena que surti després del Jaked i el superà, era molt millor.

Ara un deixe una pregunta a l'aire per veure que opineu:

Preferiu el ''dopin tecnològic'' o sou partidaris de la natació real?

L' esprint final.

Bona nit a tothom, com ja sabeu tots, tan sols queden les ultimes setmanes de classes i no se a vosaltres, però això a mi em recorda a estiu i a vacances i calor i a gelats i a viatges i a platja i a mil coses més! Que a l'igual que tots, també tinc moltes ganes de arribar-hi. Però encara queda l'esprint final, o dit a l'inversa, sols l'esprint final. L'esprint final i no tindrem que tornar a l'institut fins al setembre. Així que anim xics, que no avellis estudiar ja ho se, però ho tenim que fer.

Ah i per cert, com a curiositat, sabeu que volia ser jo de major quan de menuda em preguntaven el que volia ser...?

La meua resposta era: Jo vull ser manta de sofà! per cert ara hi ha alguns moments que també vull ser manta de sofà però no es possible per sort o desgràcia.

Adéu,

Rosanna.

9 de maig

Avui es el dia d' Europa.

Tal dia com avui de l'any 1950, Robert Schuman va presentar la seva proposta per a la creació d' una Europa organitzada, requisit in dispensable per el manteniment de relacions pacífiques.

Aquesta proposta, coneguda como "Declaración Schuman", se considera el germen de la creació del que actualment es l' Unió Europea. El 9 de maig s' ha convertit en el símbol europeu (Dia d' Europa) que, junt amb la bandera, l' himne, el lema y la moneda única (l' euro) identifique la entitat política de la Unió Europea. En el Dia d' Europa se celebrant activitats i festejos que apropen a Europa als seus ciutadans y recullen als distints pobles de la Unió.

Molt més que un llibre.

''A tres metros sobre el cielo''

Aquest es títol d'un llibre que em va fascinar. Me'l vaig llegir l'estiu passat, en tan sols tres dies, en tres dies vaig consumir 390 pàgines. 390 pàgines d'amor, d'odi, d'amistat, de felicitat i de tristor, però sobre tot d'amor. Es un llibre increïble, era genial llegir cada pàgina, no podia para era fascinant i he de dir-vos que mai m' havia passat això. No volia fer res més en tot el dia, sols llegir, llegir...

El llibre tracta sobre una noia la Babi, que es estudiosa, be millor dit es la filla perfecta, i d'un noi, l'Step un adolescent violent i descarat, entre ells surt una història d'amor amb coses bones i coses dolentes. Amb aquest llibre vaig sentir coses meravelloses, increïbles... Potser es perquè soc molt emotiva i em vaig ficar molt dintre del llibre. Peró es que l'autor es genial, m'encanta com escriu. L'autor es diu Federico Moccia, aquí us deixe el que fica la seua web, la biografia:

Federico Moccia (Roma, 1963) ha treballat com escenògraf al cine i como guionista de televisió.
Es autor de ''Perdona si te llamo amor'' (Planeta, 2008), ''A tres metros sobre el cielo'' (Planeta, 2008) i ''Tengo ganas de ti'' (Planeta, 2009). De totes elles s'ha fet la versió cinematogràfica a Itàlia. Aquest any 2010 publica en Espanya, ''Perdona pero quiero casarme contigo''(Planeta).

El primer llibre que vaig llegir va ser ''A tres metros sobre el cielo'', Peró només acabar l'ultima pàgina vaig començar amb el de ''Tengo ganas de ti''. Que també me'l vaig llegir en res. Recomane aquestos llibres a tothom. Ara fa a penes una setmana m'he acabat ''Perdona si te llamo amor'', m'ha encantat també. Aquesta història d'amor es més complexa, entre un adult, Alessandro i una adolescent de 17 anys, Nikki. I el diumenge passat vaig anar a veure-la al cinema, es clar que un llibre es molt millor que la pelicula, però no estava mal adaptada, estava be.

Ah, dir-vos que Federico Moccia va molt més enllà de la literatura. A totes les parets d'Itàlia, pocs mesos després d'haver publicat '' A tres metros sobre el cielo'' , hi havien pintades com aquesta, per això mateixa l'anomenen el ''fenomen Moccia''.

La tomba d'Anselm de Turmeda.

Aquí teniu la foto de la tomba de Anselm de Turmeda, es diu que tot aquell que la toca te sort, jo no he comprovat personalment...





Per cert, aquí us deixe també una biografia més amplia.


Escriptor. Ingressà a l'orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya. Per influència d'un professor seu decidí convertir-se a l'islam i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i féu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-'Abbās Ahmad. Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d'entrar a l'islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana; d'altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d'una conversió que ha estat sempre un element fonamental de la seva personalitat. Prengué el nom d'Abd Allāh ibn 'Abd Allāh al-Targūman al-Mayūrqī. Es casà amb la filla d'un notable tunisenc i tingué un fill anomenat Muhammad. El soldà el col·locà a la duana de la capital per tal que aprengués l'àrab i fes de traductor. Arribà a ésser cap de la duana i a ocupar altres càrrecs econòmics en l'administració a les ordres dels sobirans hàfsides. Les seves informacions sobre l'economia tunisenca recollides a la Tuhfa són úniques en el seu gènere per a l'estudi de l'edat mitjana magribina. Instal·lat a Tunis, on residí sempre, malgrat les diverses temptatives de les autoritats cristianes perquè retornés al cristianisme, començà a escriure en català diverses obres literàries en prosa i en vers que trameté a Mallorca per mitjà de mercaders. El 1396 escriví el Llibre de bons amonestaments, adaptació d'un llibre italià. És un conjunt d'estrofes de rima fàcil i consells morals que tingué una gran difusió als Països Catalans sota el nom de Fra Anselm; fou llibre de lectura a les escoles fins a mitjan s XIX, malgrat que tingué algunes dificultats amb la inquisició vers el 1582. Al final d'aquell mateix any escriví les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques, sobre la situació política de l'illa. És un poema d'estilintencionadament enigmàtic on evoca esdeveniments i personatges de Mallorca i exhorta els mallorquins a unir-se. Encara que mostra coneixements astrològics, hom ha considerat que aquests són de tipus astrològic visionari o profètic i no científic, amb reminiscències àrabs pròpies de la cultura europea de l'època. A partir del 1404 aparegueren diversos texts de Profecies politicoreligioses, d'un mateix estil astrologicoprofètic de les Cobles, on fa al·lusions a esdeveniments polítics de la corona catalanoaragonesa, de l'Església Catòlica i de la política mediterrània. Sembla que els partidaris del comte d'Urgell en les lluites dinàstiques del 1412 donaven molta importància a les seves profecies, però tanmateix Turmeda rebé a Tunis el 1413 un noble català que es dirigia a la coronació de Ferran I i mantingué contactes cordials, epistolars o per intermediaris, amb Ferran I (1414) i Alfons IV (1421 i 1423). El 1417 o 1418 escriví la Disputa de l'ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals
remet("","","1","Disputa de l'ase")
. Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab. Atès el seu caràcter anticlerical, fou condemnat per la inquisició i desaparegué el text original. No és segura l'atribució que hom li fa del poema de sentències Llibre de tres. El 1420 escriví, en àrab, la Tuhfat al-'arīb fī radd 'alà ahl al-salib ('L'obsequi de l'home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu'). És una obra en prosa correcta i sense pretensions estilístiques, que conté un relat autobiogràfic de la seva joventut, estudis i conversió, una història de les obres pietoses dels dos sobirans tunisencs que serví i una vehement polèmica islàmica contra el cristianisme, on resumeix els tradicionals arguments musulmans. Encara que és probable que aquesta tercera part fos retocada i ampliada per moriscs refugiats a Tunis al s XVII, el text ja eraconegut al s XV al Magrib, i fou objecte, a partir del s XVII, de traduccions al turc; n'hi ha nombroses còpies manuscrites i diverses edicions en àrab (1873, 1895, 1904, 1971), turc (1874, 1886, 1970), francès (1885, 1886, 1906), castellà (1971) i català (1977). És probablement l'únic escriptor que ha escrit en àrab i en una llengua europea i que hom ha considerat un clàssic —encara que sigui de segona fila— en ambdues llengües. La seva personalitat religiosa fou prou ambigua perquè hom li atribuís una sèrie de llegendes sobre la seva tornada al cristianisme i el seu martiri a Tunis. És un exemple excepcional no tant de l'escepticisme religiós de la baixa edat mitjana —com ha estat interpretat diverses vegades—, sinó de les complexes relacions i aculturacions entorn de la Mediterrània abans de l'enfrontament antiislàmic de la política hispànica del s XVI i de la consegüent presència turca en la Mediterrània occidental. La seva tomba es conserva a Tunis, a l'entrada de la soc dels bastins.

Adeu!

Com has de comportar-te a l'aula.

Les normes que cal seguir a l'aula son poques i senzilles. A més a més es agradable veure un aula ordenat i com cal.

La primera norma per a estar a classe es la higiene. La més important de totes. Ja que em de conviure a l'aula tots junts no està gens malament canviar-se a diari de roba i posar-te-la neta, ah i pegar-se una dutxa, que no fa mal a ningú, tot el contrari!

També cal tindre em compte es no portar a classe cap aparell electrònic, ni mobils, ni MP4, MP3, ni MP5, ni tampoc càmeres de fotos, ni de vídeo. I en el cas de que el portes, amaga te'l! Perquè si te'l veuen o l'escolten el més fàcil que pot passar es que te'l lleven i no te'l tornen fins a final de la jornada o fins que els teus pares vagen a replegar-lo.

A més a més cal utilitzar un llenguatge mesurat i correcte. Es molt important parlar de manera adequada, no blasfemar ni dir animalades o barbaritats, que les coses es poden dir igual sense necessitat de parlar malament.

I per últim, però no per això menys important, es la relació amb els companys. Es fonamental, dur-te be amb ells. I si hi ha algun company que no es sant de la teua devoció, no cal fer-li el buit, has de comportar-te be amb ell. I mai de la vida el pots assetjar, es a dir, res de bulling xics!

_________________________________________________________
Aquesta redacció la vaig portar escrita a classe, per això he tardat en posar-la al bloc, per que no ho sabia.

Campionat d'Espanya absolut OPEN, Málaga 2010.

Hola a tothom!

Com alguns ja savieu i uns altres no... els ultims dies que m'he ausentat de classe ha sigut per que estava competint al Campionat d'Espanya absolut OPEN. Es un campionat importantíssim, tant a nivell nacional com interacional, ja que venen molts nedados bons d'altres països.

Jo hi vaig nedar 3 proves, les meues proves... 200, 100 i 50 metres esquena. Soc esquenista. El primer dia vaig nedar el 200, cuant vaig acabar de nedar no estaba agotada com em sol passar cuant nede el 200, vaig fer una molt bona prova, molt regular que era l'important i el meu entrenador estava satisfet d'eixa regularitat que havia sigut capaç de portar durant la prova. La posició en la que vaig quedar va ser la 26. Al dia seguent tenia que tornar a nedar, pero em tocava l'hectòmetre, es a dir, el 50 esquena. Aquesta prova no es la meua prova principal, millor dit de les 3 que hi faig es la que menys entrene, el meu entrenador em prepara per el 200. Doncs eixe dia pel matí estava molt ràpida a les sèries de calentament, i aixó feia tindre opscions per ficar-me a la semifinal. Anava en la posició 14. Quan vaig nedar i vaig acavar, al surtir de l'aigua i anar a veure el meu entrenador li vaig dir que no m'havia cansat gaire i que m'havia trobat genial a la prova. El temps que hi vaig fer va estar molt be, i més nedat pel matí, que es molt més difícil, perque els pulmons encara no estan oberts i els musculs encara estan dormits. Pero així i tot em vaig clasificar, i amb una posició reialment sorprenent, la 10ª, per a mi estar entre les 10 millors nedadores d'Espanaya absolutes es genial, ja que jo encara no soc absoluta. Be i també entre alguna que altra estrangera. Per la vesprada vaig tornar a nedar i em vaig fer la meua millor marca, 31.30. Esta molt be eixa marca i més sense portar el banyador de flotació, aquest banyador que va revolucionar la natació. El meu entrenador estava molt soprés, tant com jo, i els meus pares que estaven a la grada mirant-me cada dia. Per la vesprada vaig tornar a nedar i vaig tornar a vaixar la meua marca, 30.80. Pero encara em queda un dia per davant , el 100 esquena una prova que m'encanta, has de surtir ràpid i tornar també ràpid. Al calentament em trobava cansada, a diferencia dels dies anteriors, i açó no em feia gracia. Pero la prova em va surtir dins de l'esperat, i em vaig classificar també per nedar la semifinal, cuant viag acabar la prova estava morta, pero pensar que m'havia classificat era ilusionant. Al nedar per la vesprada vaig vaixar un poc el temps que havia fet pel matí, encara que no era la meua millor marca. Pero estava molt be.

A Málaga no vaig nadar només,

també vaig anar de compres,

al festival de cinema español, a la mateixa porta de l'hotel on estaven tots els famosos, (foto: el meu entrenador i jo, al festival del cinema)

a la platja, al centre i a una mena de castell de la edat mitjana.

Málaga m'agrada molt, es un lloc macu i el temps que hi fa allà es fenomenal. Ah! quasi se'm m'oblida, una nit anarem a sopar ''pescaito'' a la platja, axí com el fan ells(els malagenys), les sardines que les posen en una mena de punxos i al foc... Estaben bonísimes!

Be, espere seguir viatjan molt, encara que només siga per Espanya, pero m'agrada. Aquest estiu em toca anar a Barcelona, a les piscines de Picornell, un mantindré informats!

Adeu a tothom! :)

Pasqua

Hola a tots, se que ja fa quasi una setmana que hem tornat a la rutina, però jo us vaig a contar com ha sigut la meva pasqua...


El dijous, divendres, dissabte, diumenge i dilluns vaig estar al meu apartament a Tavernes de la Valldigna amb Helena, i amb més amigues, com Carla i Natàlia, allí ens vam trobar tots i vam passar uns dies molt divertits. Jo volia fer-me morena, i vaixa-vem a prendre el sol tots els dies cuan els meus amics passaven a replegar-nos, ja que els ve de pas.


El dilluns per la vesprada ens en vam tornar cap a Castelló, perquè jo el dimarts me'n anava de Stage a Andorra amb el club de natació. Anàvem fins al diumenge per a entrenar i fer altres activitats pròpies d'aquell paratge, com ara esquiar, fer snow, patinar sobre gel, anar a Caldea i com no també anar de compres... Però cal destacar que l'objectiu principalera entrenar, per a millorar i augmentar el consum d'oxigen quan tornesim a Espanya.


Va ser una setmana molt intensa i plena de anècdotes i records genials. L'hotel era una meravella, tenia pista de tennis i inclús piscina, estava molt be i el personal d'hi era molt amable i atent. La piscina era olímpica amb 8 carrers, també estava be, un poc més vella que la d'ací de Castelló, però be. Els dies que anàrem a esquiar i a fer snow foren genials, ens vam tirar per pistes verdes, blaves i alguna que altra roja. I el dia que anàrem a Caldea ens relaxàrem molt a aquell balneari, va ser genial també.




I el millor de tot fou que anava amb els meus companys d'equip i el meu entrenador , que els estime moltíssiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim i realment son el millor que tinc!

Video per a nedadors*

Hola , ací vos deixe un video que es molt especial per a qualsevol nedador, es increble...

Cada vega que el veig se'm posen els pels de punta. M'emociona. Pose aquest video per a que conegeu i sapigau un poc més sobre la natació i sobre mi, per que us doneu compter de que no soc l'unica que està boja (loca).
Perdoneu,pero el video no està en valencià i l'he possat en castellà.

Espere que us agrade . adeu :)


http://www.youtube.com/watch?v=8IkIJt2OvYc

Capionat d'Espanya de Natació d'Hivern 2010, Pontevedra

Aquest cap de setmana, es va celebrar a la piscina olímpica de Pontevedra, el Ct. D'Espanya de "joves" que comprèn la categoria Junior i Preabsoluta. La nostra expedició, formada per els nostres tres nedadors BORJA GARLITO, RAÚL BELLÉS i ROSANNA GARZO, va realitzar amb èxit aquesta edició i una vegada més, dos d'ells van pujar al pòdium de vencedors, aconseguint entre els dos, tres medalles en aquest nacional. Dues de bronze i una de Plata. Una vegada més, els nostres nedadors del primer grup, van donar el call en la competició més important de la temporada a nivell nacional. Tant Borja, com Rosanna, segueixen mantenint un altíssim nivell des de fa ja unes temporades i segueixen mantenint-se en el més alt de l'elit del nostre país. Una competició que en aquesta ocasió, s'ha realitzat amb el "Handycap" de ser el primer esdeveniment competitiu, sense els famosos banyadors de Flotació que van donar, des de la Olimpíada de Pekin, una natació desnaturalitzada i de "fals" format, que va produir unes millores espectaculars en tots els nedadors que competien amb ells. Això ha produït un trastorn i un desajust tant tècnic, com d'expectatives esportives, ja que molts d'aquests nedadors, no haguessin aconseguit els mateixos resultats sense ells. I per mostra, aquesta primera edició nacional, sense l'esmentat banyador, que ha deixat de nou, la natació al seu lloc i ens ha mostrat, la cara alegre i la cara amarga d'aquest retorn a la natació de "sempre". La majoria de nedadors, han vist com les seves millors marques, s'han vist empitjorat en uns quants segons i els que no ho han fet, han aconseguit només igualar-, la qual cosa ja es pot prendre com un excel·lent resultat. Els nostres nedadors BORJA GARLITO, RAÚL BELLÉS I ROSANNA GARZO, han estat a molt bon nivell i no han notat de forma alarmant aquesta situació, aconseguint fins i tot millorar alguna marca personal i sobretot, aconseguir ni més ni menys que altres 3 medalles nacionals per al nostre club.





BORJA GARLITO


En el cas de Borja, la seva actuació ha fregat l'excel·lent en aconseguir 1 medalla de BRONZE del seu any, en la prova de 100 papallona i en la qual competia per primera vegada en un Nacional de la seva categoria. I ho ha fet, ni més ni menys que amb un crono de 0.57.58, que li ha suposat, la seva millor marca personal i rècord autonòmic de 18 anys en piscina de 50 m. En la prova de 200 papallona, Borja també obté un altíssim nivell a l'aconseguir un registre de 2.05.63 que va suposar igualar el seu millor registre anterior, amb un banyador de flotació, una cosa que molt pocs nedadors han aconseguit en aquest campionat. Només li va faltar posar la guinda en aquesta prova amb una segona medalla que se li va escapar per molt poc. Només 4 dècimes de segon, li van separar d'un altre nou pòdium i va haver de conformar amb el 4 º lloc nacional del seu any. Amb aquesta marca aconsegueix batre el rècord autonòmic de 18 anys en piscina llarga. En les seves altres dues proves, també va obtenir bons resultats, però una mica menys espectaculars que en les dues esmentades anteriorment. En els 200 estils, va estar dos segons per sobre de la seva marca (amb el banyador de flotació) i va aconseguir un 7è lloc nacional del seu any. Una posició gens menyspreable que no fa més que reforçar un dels nedadors més complets de la nostra comunitat. En la seva última prova de 400 estils, va aconseguir el seu segon millor registre amb un crono de 4.38.43 que el va deixar també, fora del pòdium de vencedors, aconseguint un 4 º lloc nacional del seu any.




RAÚL BELLÉS


El seu company Raúl Bellés, del mateix any, no va començar amb bon peu en la prova de 100 esquena i això no el va deixar satisfet. Així que en les seves altres dues proves, va aconseguir canviar aquesta tendència, assolint uns bons registres.En la prova de 50 esquena, aconsegueix el seu millor registre sense el banyador de flotació i es va situar en un meritori 10è lloc nacional del seu any amb un crono de 0.29.35.Però Raúl, encara no va voler conformar i després de l'espina clavada dels 100 metres, va realitzar la seva tercera prova de 200 esquena, de forma destacada, aconseguint el seu millor registre sense banyador de flotació i un magnífic 8è lloc Nacionalitat seu any amb un crono de 2.15 .15




ROSANNA GARZÓ

La nostra única fèmina participant en aquesta edició del Ct. De España Joves, ROSANNA GARZÓ, va aconseguir ni més ni menys que mantenir la seva ja llarga trajectòria amb els primers llocs nacionals. Rosanna va pujar al pòdium de vencedors en dues ocasions, penjant-se una medalla de bronze en 100 esquena a l'aconseguir el tercer lloc nacional del seu any, amb un crono de 1.05.38 que li va suposar la seva millor marca personal sense banyador de flotació, a només 6 dècimes de segon de la seva millor marca personal amb el mateix. I no només això, sinó que només li van separar de la medalla de plata, 4 centèsimes de segon. Rosanna també es va coronar a la prova de 200 esquena, on aconsegueix la seva millor marca personal sense banyador de flotació, el segon lloc nacional i medalla de plata en la prova de 200 esquena amb un bon crono de 2.23.40. Cal afegir, que Rosanna va ser per a nosaltres, la campiona d'Espanya d'aquesta edició, ja que la que va guanyar, no era del nostre país, participant com a selecció per Andorra. No acabem d'entendre, per què una nedadora d'un altre país, pot coronar campiona del nostre i desplaçar a les nedadores espanyoles ... Encara és un misteri que ens sembla del tot injust i ningú ens sap explicar el perquè es deixa que passi això. Per això tenen el Campionat Open de Primavera que es competeix a nivell internacional i és allà, on nedadors de diferents països, competeixen per igual amb els nedadors del nostre país. Sense aquest antecedent, Rosanna s'hagués coronat Campiona Nacional, una cosa que es mereix i pel que ha treballat tota la temporada. Rosanna, també va competir en la prova de 50 esquena, on va obtenir un bon registre de 0.31.03 i el quart lloc nacional. Va ser una pena, perquè també en aquesta ocasió es va quedar fregant una altra medalla que hauria suposat la tercera i la va separar d'ella, només 8 centèsimes de segon.



EN RESUM:
Han estat unes jornades reeixides per al nostre club i seguim augmentant el nostre palmarès i el dels nostres nedadors. No és gens fàcil mantenir-se a aquest nivell cada temporada i ells ho aconsegueixen.

Cròniques de l'E.S.O., 4t curs

Per fi l'ultim curs de l'E.S.O., l'any 2008-2009. Aquest curs també va canviar alguna cosa a nivell acadèmic, però poc, algunes cares noves i ja està tot. Evidentment per a mi fou el curs més difícil de tots, però es lo normal, no?. Tenia alguns professors que havia tingut ja l'any anterior, però d'altres que no havia tingut mai. Eixe curs vaig conèixer a la gent que coneixia sols de vista o perquè eren amics dels meus amics ... Ens va tocar un tutor de nou, i a mi particularment em va agradar bastant. Va ser el curs en que més complicat em va semblar compaginar estudis i natació, tenia que estar al màxim nivell possible en tot i es molt dur. Peró encara així ho vaig aconseguir. En aquest curs posaren en funcionament una nova assignatura, que es deia T.M.I. o P.M.I. que vol dir, Treball Monogràfic d'Investigació o Projecte Monogràfic d'Investigació. A mi em va tocar amb la classe més nombrosa, ja que açò era l'optativa i la teníem una hora a la setmana. Tots els grups feien moltes cosses a classe, excepte nosaltres, que no fèiem absolutament res de profit, cadascú anava a la seua "bola" i be, de la professora no feia cas ningú... Per el que em va semblar la professora no es va adonar o en recordar de que a final del curs s'havia de presentar el projecte, però lo pitjor de tot es que el projecte era conjunt, es a dir, nosaltres ens ocupavem de la part de lletres, uns altres de la tecnologia, una altres de la física i uns altres de la Biologia. Per tant si nosaltres no feiem res, una part del treball es quedava "coixa". Quant a penes faltava una setmana per a anar a exposar el treball a un congrés d'Ornitologia(el nostre treball tractava sobre el riu Millars, vam fer una excursió i tot per a conèixer l'area i els animals i plantes del paratge.). Doncs els professors, de les altres parts del treball, van parlar amb mi per a dir-me si jo volia anar a exposar la nostra part del treball, perquè havien parlat amb la mestra i els havia dit que jo havia sigut la que més havia treballat de tots(cert). I ràpidament vaig dir que no, perquè no tenia res per a exposar davant de ningú, que havia de contar-los...? Però en una setmana de presa i corrents vaig fer tot el que em va dir Joan Castany i m'ho vaig aprendre, igual que els meus altres companys que tenien que eixir a exposar davant de eixa gent. Al remat to va eixir de meravella i la exposició va ser un èxit. Però cal dir que no gràcies a la meua professora...
I amb l'assignatura de Valencià vaig guanyar dos premis de redacció, un va ser individual i vaig guanyar el Segon premi de Concurs de Redacció a la UJI, em van donar 200 euros i una motxilla plena de cosses de la UJI, el premi me'l va donar el rector de la universitat. La que va quedar tercera fou Sònia Montoya, la veua amiga. I l'altre concurs el vam guanyar Sònia Montoya, Carla Cazador i jo, consistia en fer un conte amb dibuixos i tot i vam guanyar 500 euros per al es tres, per a gastar-los a Abacus. El premi te'l donava el consell de cultura, Santiago Grisolia(premi Príncep d'Astúries). Fou una experiència bonissima i molt divertida.

Pel que fa a la resta d'assignatures tot era normal i anava molt be. Els curs se'm va passar prou ràpid i a classe estava molt agust amb la gent. Per a fi de curs se'n van anar de viatge a Itàlia, i com no, jo no vaig anar, però reialment no em suposava cap sacrifici, perquè em passava tot el any entrenant, tant per al Campionat d'Espanya d'hivern com per al Campionat d'Espanya d'estiu, i no anava a arriscar el treball de tot un any per anar a Itàlia....
El campionat em va eixir molt be, vaig guanyar dos medalles una de plata i una altra de bronze i vaig fer una 4a posició, a tan sols 4 centèsimes de la primera.
A més cal dir que en aquest curs vaig quedar-me a tan sols 4 centèsimes de segon d'anar a l'Europeu de Natació Júnior, que era a Praga, la qual cosa vol dir que estava a tan sols 4 centèsimes de nivell europeu, que es molt dur i difícil d'arrivar-hi.

El tema noticies cal destacar varies entre elles:
Pel que fa a l'esport, l'1 de febrer del 2008, Pau Gasol es fitxat per Los Angeles Lakers de la NBA, procedent dels Memphis Grizzlies. Futbol, del 7 al 29 de juny es va celebrar l'Eurocopa 2008 a Àustria i Suïssa. Tornem al bàsquet, el 17 de juny de 2008, els Boston Celtics, es van proclamar campions de l'NBA, vint-i-dos anys després de l'ultima vegada que ho foren. I pel que fa a la natació, al juliol de dit any, avanç de les olimpíades, la nedadora estatunidenca Natalie Coughlin va batir el rècord mundial de 100 metres esquena en piscina llarga amb un registre de 58''97. I el mateix dia, l'1 de juliol, el nedador, també, estatunidenc Aaron Peirsol va batir el rècord mundial de 100 metres esquena a piscina llarga, parant el crono amb 52''89. Per últim anyadiré que el dia 8 d'agost de l'any 2008 començaren els Jocs Olímpics de Pequín, els XXIX jocs olímpics d'estiu. Aquestos jocs olímpics es van batre una quantitat tan gran de rècords, que no puc nombrar-los tots...

Pel que fa a la politica mundial, el 4 de novembre del 2008, Barack Obama (Partit Demòcrata) va guanyar les eleccions presidencials als Estats Units i es va convertir en el primer president afroamericà del país.

El mes de desembre de dit any fou un més "mogudet",el 2 de desembre, el famos futbolista portuguès del Manchester United, Cristiano Ronaldo, va obtindre la Pilota d'Or 2008.
El 3 de desembre, va morir tirotejat a mans d'ETA l'empresari Ignacio Uría, propietari d'una constructora de la xarxa del TAV al País Basc. El 14 de desembre, la nedadora catalana Mireia Belmonte va batre el rècord mundial de 400 metres estils en piscina curta amb un registre de 4'25''06.
El 14 de desembre, el periodista Muntazer al-Zaidi va llençar-li les seves sabates contra el president George W. Bush durant una roda de premsa.
El 17 de desembre al Parlament Europeu es rebutjà per majoria absoluta la setmana laboral de 65 hores.

Al 2009 el dia 8 de gener, Juan José Ibarretxe, primer lehendakari de la història citat a declarar com a acusat en un judici.

Cròniques de l'E.S.O., 3er curs

Aquest curs 2007-2008 ja no hi vaig tindre ningun canvi, ni a nivell acadèmic, ni esportiu, ni familiar. Quan vaig arriar a la porta de l'institut, vaig veure a Toni amb Dani, a Sònia, i també a Helena i me'n vaig anar amb Sònia i Toni. Eixe curs ja no havien cares noves, era pràcticament la mateix classe que l'any anterior i teníem de tutora Anna Tena, donava valencià i recorde que es va posar malalta i li van donar la baixa, realment al principi tots ens alegrarem, però als pocs dies ens penedíem. Ens van portar al substitut més estrany que jo havia vist mai, i no donava classe com "tocava"(està clar que cada professor te el seu criteri). L'unic que feia era dir que John Malkovich era l'actor que més li agradava i que era el millor del mon, be també ens va posar alguna pel·lícula seua, però a tots nosaltres ens donava igual John Malkovich... I quant a classe no parlava d'ell el que feia era que dictava unes oracions o textos estranys, per exemple: Els estorneys fan i desfan... i ja no m'enrecorde com segueix, be en resum que mentre estava ell la classe de valencià de valencià ben poc. Excepte aquest professor, tota la resta be, com sempre...

Aquest curs vaig tenir el regal que més m'estivava i el que més volia en aquest mon. Els meus pares em van comprar un gos, de la raça que jo volia, un shit-tzu. Es una raça que prové del Tibet, es un gos menudet i molt peludet, i que li tens que prestar atencions, l'has de cepellar abundants vegades i llavar-li molt be els ulls i fer-li un "pinguito" perquè puga veure alguna cosa, sinó el pel li tapa tota la visibilitat. Em va fer una il·lusió increible, era tan gracios i menudet... Li vaig posar de nom Trico, encara que m'agradava més Kiko, però com que era tricolor, li vaig posar Trico. Cada dia l'unic que volia era arribar a casa per a jugar amb ell, perquè com que tenia 2 mesos i mig no podia ixir encara al carrer.

A la natació vaig seguir progressant i vaig guanyar més medalles que la temporada anterior, vaig conèixer a moltíssima gent, que ara son els meus amics, però l'unica cosa que no em fa molta gràcia es tenir que esperar-me a cada campionat per a veurels, però amb les noves tecnologies, estàvem i ho seguim estant en contacte. Per a mi anar de campionat es el millor que em pot passar perquè m'encanta.

Les notícies més destacades d'aquest curs foren:

Pel que fa al futbol la Lliga espanyola d'aquest any la va guanyar el Reial Madrid CF, cal destacar(encara que no soc del Madrid ni ho seré mai de la vida!!) que aquest equip tingué un ingredient especial, el Futbol Club Barcelona li va fer el "pasillo" al Reial Madrid al seu estadi, el Santiago Bernabeu, cal dir que açó no succeïa des de la temporada 1987/88.

Pel que fa a les morts en dit any, 1 de desembre els pistolers d'ETA assassinaren a dos guardies civils a la localitat de Capbreton, a 30 kilòmetres de la frontera vasco-francessa. El 7 de març de 2008 ETA tornà a matar, en aquest cas a a Isaías Carrasco, ex-concejal del PSE-EE a l'ajuntament de Mondragón, als 42 anys d'edat. Es va suspendre la campanya electoral. Va ser l'any de la Heliofísica.

Cròniques de l' E.S.O., 2on curs

El meu segon curs, l'any 2006-2007, a l'institut va tornar a ser un any de canvis pero sols a nivell acadèmic. Perque em vaig canviar de linia en castellà a linia en valencià, on segueixc actualment. I clar, jo coneixia a tots els que anaven a linia en castellà, la cual cosa va fer que no coneguera a ningú de linia en valencià..., tot eren cares noves per a mi. A l'unica persona que coneixia era al meu tutor, que l'any anterior va ser professor de Geogràfia i Història, es deia Toni i per cert m'encantava com explicava. Als pocs dies ja coneixia a tothom i m'agradava molt més la classe que la de l'any anterior, vaig coneixer a la gent que ara son els meus amics i que van començar sent companys de classe, com Sònia, Laia, i Helena. A classe erem unes 25 persones més o menys i em relacionava en tots, aixo si, en uns més que en altres, pero en tots. Eixe any el dia de la festa de l'institut vam fer paella, be no vaig a mentir, la va fer Toni, el tutor i li va eixir bonissima,eixe dia m'ho vaig passar molt be.

En aquest curs van fer una excursió d'una setmana a Castilla la Manxa, pero com que jo tenia que entrenar no hi vaig anar, pero si que vaig anar a una excursió que van fer a València, el grup d'alternativa a la religió. Consistia en anar a les Corts Valencianes a llegir, be sols 2 persones de tot el grup, a mode de decàleg sobre el SIDA, el que el pot provocar, consequencies, etc.

Anarem un grup reduit de persones, amb dos professors, Toni i Cristobal. Vam estar cuatre hores seguts a les Corts i recorde que estava al costat de Cristina i Toni. També hi va vindre Laia, Paula, Irene i més persones que ara mateixa no recorde.

Pel que fa l'ambit esportiu, vaig seguir millorant molt més, vaig anar al Campionat d'Espanya per Comunitats Autónomes, es a dir, que es un campionat on agafen el millor de cada estil i categoria, jo no tenia l'edat, pero com que guanyava a les xiques més major m'agarraven a mi i em feia moltíssima ilusió, era molt important. Vaig ser campiona autòmica en cada cosa que nadava, principalment a esquena i estils. També hi vaig participar en el Campionat d'Espanya Infantil, en aquest anaves amb el teu club i el teu entrenador, be i altres companys d'equip que també havien conseguit la minima. Jo vaig anar amb un altre company i l'entrenador. La privamera prova no em va eixir massa be, pero el dia seguent estava motivada i vaig sorprendre a tot el mon quedant Sub-campiona d'Espanya en 200 metres esquena, a sols 66 centècimes de la primera.

Be com he dit resumidament va ser un any increible per a mi, vaig millorar moltíssim.

I a nivell familiar tot anava de meravella, tirava en falta als oncles i els avis, i també els cosins, pero com que el fi de setmana els podia vorer era suportable, porque estava molt unida amb els meus cosins, erem i som com a germans.

Les noticies esportives que vaig a destacar son la 4ª posició de la Lliga de Primera Divisió Espanyola, els Octaus de final de Copa, els Cuarts de final de la Lliga de Campions del València CF. L'any 2006 va ser l'any internacional dels Deserts i la Desetificació. També fou el any en que es celebrà el 250 anivesari del naixement del music Wolfgang Amadeus Mozart.

El 19 de novembre de 2006 a Nort Amèrica surt al mercat la nova consola Wii, que revolicionà el mercat i les tecnologies.

I una noticia més a nivell musical fou la mort de la cantat i actriu espanyola Rocio Jurado, el 1 de juny.

I per últim anyadiré que l'abril de dit any hi hagueren moltes manifestacions a la ciutat de Nova York, mogudes per Broadway, que marcaren el tercer any de la guerra a Irak.

Cròniques de l' E.S.O., 1er curs

Aquell dia el recordaré tota la meua vida, estava a la porta de l'institut amb la meua mare. Era el primer dia d'institut, no feia ni una semana que estava ací a Castelló i no coneixia absolutament a ningú. Ma mare em deia que ella s'apartaria un poc per a que jo coneguera axí a alguns xiquets, pero no volia estar sola i no li vaig fer cas. Al poc de temps s'em van arrimar un grup de xiquetes, que tenien la meua edat, i em van dir si volia anar amb elles i aixó vaig fer, em vaig despedir de la meua mare i me'n vaig anar. Tot alló era nou per a mi, tant la gent com l'institut en si. La veritat es que em feia un poc de por anar a l'institut, pero una vegada va passar el primer dia, tot anava molt millor. La meua classe era 1er d'E.S.O. -E- i no hi venia ninguna de les xiquetes que havia conegut. La classe era molt menudeta i erem poca gent, sobre uns quinze si recorde be. Els xics d'aquella classe em semblaven insuportables, les xiques poc a poc les anava conegent més i parlava amb elles. Els xics d'aquella classe no feien mai el deures, ni estudiaven, no feien res de bo, només molestar a classe. En canvi les xiques erem tot el contrari, molt estudioses i cada dia feiem els deures i el que tocava. A la meua classe tenia companyes que després d'aquell curs no havien tornat a conicidir en elles a cap classe ni curs, pero ara torne a anar a classe amb Laura i Lorena. Era el meu primer curs a Castelló i a l'institut, pero jo feia altres coses, no només anava a l'institut.

També feia natació i com que ens en vam vindre a Castelló, també vaig tindre que cambiar-me de club de natació. Vaig començar a nadar al Club Aquàtic Castelló i en tan sols 10 minuts ja coneixia els meus companys i companyes, eres molt simpatics i atents amb mi, tant els meus companys com els seus pares i els entrenadors.

Al octubre d'aquell 2005 vaig fer un viatge que em va agradar moltíssim, amb els meus pares. Ens en vam anar una setmana a Disneyland Resort Paris, ja havia anat quant era més menuda i vaig quedar encantada. Pero aquesta vegada era més major i tot aixó dels ninots ja sabia que no eren de veritat, pero m'encatava igualment. Va ser genial, l'unic inconvenient va ser que tenia que faltar una setmana a classe, pero evidentment aixó per a mi no suposava cap inconvenient, si no una ventaja en part...Per cert aquell any era el 50é aniversari del parc.

Aquell curs 2005-2006 va ser un any de canvis per a mi. Però tinc que reconeixer que un any de canvis per a millor en tots els aspectes.En el camp de l'esport vaig millorar moltissim, a l'estudi tot anava com sempre, genial i a eixe mateix any en 8 d'octubre va naixer el meu cosí David, i amb açó vull dir que tot m'anava de meravella, tant l'esport, com l'estudi, com la familia.

A eixe curs van hi haver noticies molt importants, però jo vull destacar la Grip Aviar que es va cobrar la vida de tantes persones. En l'àmbit de l'esport al maig del 2006 el Barça va guanyar la segona copa davant l'Arsenal, una enorme alegria per a tots els culés, pero com que jo soc del València, tant se'n dona açó...

També cal dir que el rally Dakar fou el més segur fins doncs. Al bàsket la Federación Española de Bàsket, pero bàsket femení es va proclamar campiona del Torneig de Brno.

Valoració sobre Tirant lo Blanc, Capitols XII, XII i XIV

Capítol XII, Els amors secrets

Capítol XIII, La maldat de la Viuda Reposada

Capítol XIV, El naufragi

Aquestos tres capítols son els últims del llibre, be, del llibre que m'he llegit, es a dir, l'adapatació de Tirant lo Blanc de Martí Joan de Galba, on només relata les batalles que suceixen a Constantinoble.

Aquestos tres capítols tenen un tema principal, el qual us podeu imaginar ja, l'amor, entre altres coses perquè Tirant està ferit i hi ha una treva amb els moros. Al capítol XII Plaerdemavida adquireix una importància molt més gran de la qual tenia abans, em sembla be que vulga i intente ajuntar en Tirant amb Carmesina, però tampoc crec que faça falta forçar res ni contar mentides a ningú. Per una altra banda l'actuació que me sembla fatal es la de la Viuda Reposada, eixa dona te molta ràbia i ira al seu interior, i es una envejosa, freda i calculadora, ja que el detall de portar en Tirant a l'hort i ella disfressar a Plaerdemavida per fer-li creure coses que no son a Tirant està molt, però que molt malament. I crec que Tirant si de veritat estima Carmesina doncs no se'n pot anar així, tindria que haver parlat amb ella i deixar les coses clares, encara que jo en la seua situació no sa massa be que haguera fet .

Valoració sobre Tirant lo Blanc, Capitols X i XI

Capítol X, La lluita de les naus

Capítol XI, La treva

Aquestos dos capítols del qual vaig a parlar-vos ara son el X el XI, el tema principal que tracta es la guerra, sobretot al primer capítol, al segon barreja la guerra i l' amor, però hi predomina la guerra. Al capítol X s'hi pot veure molt be l' astúcia de Tirant, i també l'enginy, l'autor ens dona a conèixer que en Tirant ho te tot calculat, i que no en te por de res, i ningú, i pot ser per això guanya les numeroses batalles, per que es sent segur de si mateix i de tots els seus. Al segon capítol ferixen de gravetat al protagonista i firmen un treva de 3 mesos amb els moros, però fou molt emocionant llegir com les donzelles de la princesa Carmesina i aquesta amaguen en Tirant perquè l'Emperadriu no el vegues, em semblà entretingut,ja que després de tanta batalla i estratègia, també es macu llegir l'enamorament de Tirant i Carmesina amb l'emoció que es narra.

Valoració sobre Tirant lo Blanc, Capitol IX

Capitol IX, El somni de Plaerdemavida

El darrer capítol que he llegit es el IX, que el tema principal del qual tracta el l'amor, pero tampoco s'oblidà Joanot Martorell de barrejar-lo amb la guerra. En aquest capítol, Plaerdemavida ens narra d'una forma molt peculiar que sap el que la nit passa va passar. La postura de Estefania em sembla un poc estúpida, ja que si no vol fer alguna cosa no te que fer-ho per complair a ningú, en canvi en Tirant li demanava a Carmesina que el deixes fer a la seua mercé, pero aquesta va ser més forta que Estefania i no arribà a tant.

Pel que fa referent al tema bèlic, em sembla que Tirant fou molt astut quan deuxá marxar aquell mariner, es cert que a partir d'aquell moment ja no parlaria més mai malament d'ell.

Valoració sobre Tirant lo Blanc, Capitols VII i VIII

Capítol VII, La gran batalla

Capítol VIII, La celabració de la victòria

Als capítols VII i VIII , narren la batalla de Tirant i tots els seus homes contra els moros. El tema principal d'aquestos dos capítols es la batalla, la guerra, pero també hi apareix Carmesina, que va amb el seu pare i la seva mare i totes les doncelles i etc, per a veure com va la batalla. El moment en el que l'Emperador decideix fer compte a Tirant i aquest es naga a tindre tal titol, em sebla un poc estrany, ja que qualsevol persona voldria ser nobel, pero en Tirant es nega, i parexi molt que propose al seu cosí per que recibeixca el títol. Pero si jo estigués en eixa situació, probablement hagués acceptat el titol de compte.

I més tard, quant Diafebus es veu amb Estefania i Carmesina amb Tirant, Plaerdemavida es l'única que els veu i ho sap, de tal manera que al dia seguent parla amb Estefania, pero amb doble intenció, i crec que açó no portarà res bo per a ningú...

Valoració sobre Tirant lo Blanc, Capitols III, IV, V i VI

Capítol III, El setge de la ciutat

Capítol IV, L'alliberament de la ciutat

Capítol V, La deliberció del Consell dels moros

Capítol VI, Eldesafiament del rei d'Egipte

Els capítols que acaba de nomenar son els darrers que m'he llegit. El tema principal del qual tracten es la guerra, Tirant i tot el seu gran exercit lluiten contra els moros, pero el Tirant , com que es tan astut pensa i repensa molt com te que fer les estratègies, i com ho te tot calculat i es molt llest consegueixen guanyar els moros en molt poc de temps, quasi tot els moros moren o es queden presoners. Pero cal dir també que tenen un ''espia'' que els conta allò que els moros pretenen fer, o farán.En aquestos capítols en Tirant es desafiat en un combat a tota ulatrança pel rei d'Egipte. Com que el protagonista es tan astut pense que no anirà sol al combat, ja que es el Capità, i no pot morir, però açó us ho contaré més endavant! Quant ho llisga...

Valoració sobre Tirant lo Blanc, Capitols I i II

Capítol I, Tirant s'enamora de Carmesina.

Capítol II, La declaració amorosa de Tirant.



Al primer capítol Tirant parteix cap a Sicília, aconsellat pel seu rei i quan arriba allà el recibeixen amb una cerimònia i ell correspon besant-li els peus al rei sicilià, cosa que jo no faria, encara que ho feien en senyal de respecte, però em sembla excesiu, crec que en que li bese la ma hi ha suficient, ja que Tirant també te un càrrec important. Aquestos capítols tracten sobre l'amor, amor que Tirant sentia per Carmesina, abans de partir de viatge, li declarà el seu amor regalant-li un espill molt bonic, i em sembla un bon detall per la part de Tirant, ja que Carmesina també s'estava enamorant d'ell. De moment el llibre sembla una bonica història de amor, però ja aniré comentant si es així o m'he equivocat.