Video per a nedadors*

Hola , ací vos deixe un video que es molt especial per a qualsevol nedador, es increble...

Cada vega que el veig se'm posen els pels de punta. M'emociona. Pose aquest video per a que conegeu i sapigau un poc més sobre la natació i sobre mi, per que us doneu compter de que no soc l'unica que està boja (loca).
Perdoneu,pero el video no està en valencià i l'he possat en castellà.

Espere que us agrade . adeu :)


http://www.youtube.com/watch?v=8IkIJt2OvYc

Capionat d'Espanya de Natació d'Hivern 2010, Pontevedra

Aquest cap de setmana, es va celebrar a la piscina olímpica de Pontevedra, el Ct. D'Espanya de "joves" que comprèn la categoria Junior i Preabsoluta. La nostra expedició, formada per els nostres tres nedadors BORJA GARLITO, RAÚL BELLÉS i ROSANNA GARZO, va realitzar amb èxit aquesta edició i una vegada més, dos d'ells van pujar al pòdium de vencedors, aconseguint entre els dos, tres medalles en aquest nacional. Dues de bronze i una de Plata. Una vegada més, els nostres nedadors del primer grup, van donar el call en la competició més important de la temporada a nivell nacional. Tant Borja, com Rosanna, segueixen mantenint un altíssim nivell des de fa ja unes temporades i segueixen mantenint-se en el més alt de l'elit del nostre país. Una competició que en aquesta ocasió, s'ha realitzat amb el "Handycap" de ser el primer esdeveniment competitiu, sense els famosos banyadors de Flotació que van donar, des de la Olimpíada de Pekin, una natació desnaturalitzada i de "fals" format, que va produir unes millores espectaculars en tots els nedadors que competien amb ells. Això ha produït un trastorn i un desajust tant tècnic, com d'expectatives esportives, ja que molts d'aquests nedadors, no haguessin aconseguit els mateixos resultats sense ells. I per mostra, aquesta primera edició nacional, sense l'esmentat banyador, que ha deixat de nou, la natació al seu lloc i ens ha mostrat, la cara alegre i la cara amarga d'aquest retorn a la natació de "sempre". La majoria de nedadors, han vist com les seves millors marques, s'han vist empitjorat en uns quants segons i els que no ho han fet, han aconseguit només igualar-, la qual cosa ja es pot prendre com un excel·lent resultat. Els nostres nedadors BORJA GARLITO, RAÚL BELLÉS I ROSANNA GARZO, han estat a molt bon nivell i no han notat de forma alarmant aquesta situació, aconseguint fins i tot millorar alguna marca personal i sobretot, aconseguir ni més ni menys que altres 3 medalles nacionals per al nostre club.





BORJA GARLITO


En el cas de Borja, la seva actuació ha fregat l'excel·lent en aconseguir 1 medalla de BRONZE del seu any, en la prova de 100 papallona i en la qual competia per primera vegada en un Nacional de la seva categoria. I ho ha fet, ni més ni menys que amb un crono de 0.57.58, que li ha suposat, la seva millor marca personal i rècord autonòmic de 18 anys en piscina de 50 m. En la prova de 200 papallona, Borja també obté un altíssim nivell a l'aconseguir un registre de 2.05.63 que va suposar igualar el seu millor registre anterior, amb un banyador de flotació, una cosa que molt pocs nedadors han aconseguit en aquest campionat. Només li va faltar posar la guinda en aquesta prova amb una segona medalla que se li va escapar per molt poc. Només 4 dècimes de segon, li van separar d'un altre nou pòdium i va haver de conformar amb el 4 º lloc nacional del seu any. Amb aquesta marca aconsegueix batre el rècord autonòmic de 18 anys en piscina llarga. En les seves altres dues proves, també va obtenir bons resultats, però una mica menys espectaculars que en les dues esmentades anteriorment. En els 200 estils, va estar dos segons per sobre de la seva marca (amb el banyador de flotació) i va aconseguir un 7è lloc nacional del seu any. Una posició gens menyspreable que no fa més que reforçar un dels nedadors més complets de la nostra comunitat. En la seva última prova de 400 estils, va aconseguir el seu segon millor registre amb un crono de 4.38.43 que el va deixar també, fora del pòdium de vencedors, aconseguint un 4 º lloc nacional del seu any.




RAÚL BELLÉS


El seu company Raúl Bellés, del mateix any, no va començar amb bon peu en la prova de 100 esquena i això no el va deixar satisfet. Així que en les seves altres dues proves, va aconseguir canviar aquesta tendència, assolint uns bons registres.En la prova de 50 esquena, aconsegueix el seu millor registre sense el banyador de flotació i es va situar en un meritori 10è lloc nacional del seu any amb un crono de 0.29.35.Però Raúl, encara no va voler conformar i després de l'espina clavada dels 100 metres, va realitzar la seva tercera prova de 200 esquena, de forma destacada, aconseguint el seu millor registre sense banyador de flotació i un magnífic 8è lloc Nacionalitat seu any amb un crono de 2.15 .15




ROSANNA GARZÓ

La nostra única fèmina participant en aquesta edició del Ct. De España Joves, ROSANNA GARZÓ, va aconseguir ni més ni menys que mantenir la seva ja llarga trajectòria amb els primers llocs nacionals. Rosanna va pujar al pòdium de vencedors en dues ocasions, penjant-se una medalla de bronze en 100 esquena a l'aconseguir el tercer lloc nacional del seu any, amb un crono de 1.05.38 que li va suposar la seva millor marca personal sense banyador de flotació, a només 6 dècimes de segon de la seva millor marca personal amb el mateix. I no només això, sinó que només li van separar de la medalla de plata, 4 centèsimes de segon. Rosanna també es va coronar a la prova de 200 esquena, on aconsegueix la seva millor marca personal sense banyador de flotació, el segon lloc nacional i medalla de plata en la prova de 200 esquena amb un bon crono de 2.23.40. Cal afegir, que Rosanna va ser per a nosaltres, la campiona d'Espanya d'aquesta edició, ja que la que va guanyar, no era del nostre país, participant com a selecció per Andorra. No acabem d'entendre, per què una nedadora d'un altre país, pot coronar campiona del nostre i desplaçar a les nedadores espanyoles ... Encara és un misteri que ens sembla del tot injust i ningú ens sap explicar el perquè es deixa que passi això. Per això tenen el Campionat Open de Primavera que es competeix a nivell internacional i és allà, on nedadors de diferents països, competeixen per igual amb els nedadors del nostre país. Sense aquest antecedent, Rosanna s'hagués coronat Campiona Nacional, una cosa que es mereix i pel que ha treballat tota la temporada. Rosanna, també va competir en la prova de 50 esquena, on va obtenir un bon registre de 0.31.03 i el quart lloc nacional. Va ser una pena, perquè també en aquesta ocasió es va quedar fregant una altra medalla que hauria suposat la tercera i la va separar d'ella, només 8 centèsimes de segon.



EN RESUM:
Han estat unes jornades reeixides per al nostre club i seguim augmentant el nostre palmarès i el dels nostres nedadors. No és gens fàcil mantenir-se a aquest nivell cada temporada i ells ho aconsegueixen.

Cròniques de l'E.S.O., 4t curs

Per fi l'ultim curs de l'E.S.O., l'any 2008-2009. Aquest curs també va canviar alguna cosa a nivell acadèmic, però poc, algunes cares noves i ja està tot. Evidentment per a mi fou el curs més difícil de tots, però es lo normal, no?. Tenia alguns professors que havia tingut ja l'any anterior, però d'altres que no havia tingut mai. Eixe curs vaig conèixer a la gent que coneixia sols de vista o perquè eren amics dels meus amics ... Ens va tocar un tutor de nou, i a mi particularment em va agradar bastant. Va ser el curs en que més complicat em va semblar compaginar estudis i natació, tenia que estar al màxim nivell possible en tot i es molt dur. Peró encara així ho vaig aconseguir. En aquest curs posaren en funcionament una nova assignatura, que es deia T.M.I. o P.M.I. que vol dir, Treball Monogràfic d'Investigació o Projecte Monogràfic d'Investigació. A mi em va tocar amb la classe més nombrosa, ja que açò era l'optativa i la teníem una hora a la setmana. Tots els grups feien moltes cosses a classe, excepte nosaltres, que no fèiem absolutament res de profit, cadascú anava a la seua "bola" i be, de la professora no feia cas ningú... Per el que em va semblar la professora no es va adonar o en recordar de que a final del curs s'havia de presentar el projecte, però lo pitjor de tot es que el projecte era conjunt, es a dir, nosaltres ens ocupavem de la part de lletres, uns altres de la tecnologia, una altres de la física i uns altres de la Biologia. Per tant si nosaltres no feiem res, una part del treball es quedava "coixa". Quant a penes faltava una setmana per a anar a exposar el treball a un congrés d'Ornitologia(el nostre treball tractava sobre el riu Millars, vam fer una excursió i tot per a conèixer l'area i els animals i plantes del paratge.). Doncs els professors, de les altres parts del treball, van parlar amb mi per a dir-me si jo volia anar a exposar la nostra part del treball, perquè havien parlat amb la mestra i els havia dit que jo havia sigut la que més havia treballat de tots(cert). I ràpidament vaig dir que no, perquè no tenia res per a exposar davant de ningú, que havia de contar-los...? Però en una setmana de presa i corrents vaig fer tot el que em va dir Joan Castany i m'ho vaig aprendre, igual que els meus altres companys que tenien que eixir a exposar davant de eixa gent. Al remat to va eixir de meravella i la exposició va ser un èxit. Però cal dir que no gràcies a la meua professora...
I amb l'assignatura de Valencià vaig guanyar dos premis de redacció, un va ser individual i vaig guanyar el Segon premi de Concurs de Redacció a la UJI, em van donar 200 euros i una motxilla plena de cosses de la UJI, el premi me'l va donar el rector de la universitat. La que va quedar tercera fou Sònia Montoya, la veua amiga. I l'altre concurs el vam guanyar Sònia Montoya, Carla Cazador i jo, consistia en fer un conte amb dibuixos i tot i vam guanyar 500 euros per al es tres, per a gastar-los a Abacus. El premi te'l donava el consell de cultura, Santiago Grisolia(premi Príncep d'Astúries). Fou una experiència bonissima i molt divertida.

Pel que fa a la resta d'assignatures tot era normal i anava molt be. Els curs se'm va passar prou ràpid i a classe estava molt agust amb la gent. Per a fi de curs se'n van anar de viatge a Itàlia, i com no, jo no vaig anar, però reialment no em suposava cap sacrifici, perquè em passava tot el any entrenant, tant per al Campionat d'Espanya d'hivern com per al Campionat d'Espanya d'estiu, i no anava a arriscar el treball de tot un any per anar a Itàlia....
El campionat em va eixir molt be, vaig guanyar dos medalles una de plata i una altra de bronze i vaig fer una 4a posició, a tan sols 4 centèsimes de la primera.
A més cal dir que en aquest curs vaig quedar-me a tan sols 4 centèsimes de segon d'anar a l'Europeu de Natació Júnior, que era a Praga, la qual cosa vol dir que estava a tan sols 4 centèsimes de nivell europeu, que es molt dur i difícil d'arrivar-hi.

El tema noticies cal destacar varies entre elles:
Pel que fa a l'esport, l'1 de febrer del 2008, Pau Gasol es fitxat per Los Angeles Lakers de la NBA, procedent dels Memphis Grizzlies. Futbol, del 7 al 29 de juny es va celebrar l'Eurocopa 2008 a Àustria i Suïssa. Tornem al bàsquet, el 17 de juny de 2008, els Boston Celtics, es van proclamar campions de l'NBA, vint-i-dos anys després de l'ultima vegada que ho foren. I pel que fa a la natació, al juliol de dit any, avanç de les olimpíades, la nedadora estatunidenca Natalie Coughlin va batir el rècord mundial de 100 metres esquena en piscina llarga amb un registre de 58''97. I el mateix dia, l'1 de juliol, el nedador, també, estatunidenc Aaron Peirsol va batir el rècord mundial de 100 metres esquena a piscina llarga, parant el crono amb 52''89. Per últim anyadiré que el dia 8 d'agost de l'any 2008 començaren els Jocs Olímpics de Pequín, els XXIX jocs olímpics d'estiu. Aquestos jocs olímpics es van batre una quantitat tan gran de rècords, que no puc nombrar-los tots...

Pel que fa a la politica mundial, el 4 de novembre del 2008, Barack Obama (Partit Demòcrata) va guanyar les eleccions presidencials als Estats Units i es va convertir en el primer president afroamericà del país.

El mes de desembre de dit any fou un més "mogudet",el 2 de desembre, el famos futbolista portuguès del Manchester United, Cristiano Ronaldo, va obtindre la Pilota d'Or 2008.
El 3 de desembre, va morir tirotejat a mans d'ETA l'empresari Ignacio Uría, propietari d'una constructora de la xarxa del TAV al País Basc. El 14 de desembre, la nedadora catalana Mireia Belmonte va batre el rècord mundial de 400 metres estils en piscina curta amb un registre de 4'25''06.
El 14 de desembre, el periodista Muntazer al-Zaidi va llençar-li les seves sabates contra el president George W. Bush durant una roda de premsa.
El 17 de desembre al Parlament Europeu es rebutjà per majoria absoluta la setmana laboral de 65 hores.

Al 2009 el dia 8 de gener, Juan José Ibarretxe, primer lehendakari de la història citat a declarar com a acusat en un judici.

Cròniques de l'E.S.O., 3er curs

Aquest curs 2007-2008 ja no hi vaig tindre ningun canvi, ni a nivell acadèmic, ni esportiu, ni familiar. Quan vaig arriar a la porta de l'institut, vaig veure a Toni amb Dani, a Sònia, i també a Helena i me'n vaig anar amb Sònia i Toni. Eixe curs ja no havien cares noves, era pràcticament la mateix classe que l'any anterior i teníem de tutora Anna Tena, donava valencià i recorde que es va posar malalta i li van donar la baixa, realment al principi tots ens alegrarem, però als pocs dies ens penedíem. Ens van portar al substitut més estrany que jo havia vist mai, i no donava classe com "tocava"(està clar que cada professor te el seu criteri). L'unic que feia era dir que John Malkovich era l'actor que més li agradava i que era el millor del mon, be també ens va posar alguna pel·lícula seua, però a tots nosaltres ens donava igual John Malkovich... I quant a classe no parlava d'ell el que feia era que dictava unes oracions o textos estranys, per exemple: Els estorneys fan i desfan... i ja no m'enrecorde com segueix, be en resum que mentre estava ell la classe de valencià de valencià ben poc. Excepte aquest professor, tota la resta be, com sempre...

Aquest curs vaig tenir el regal que més m'estivava i el que més volia en aquest mon. Els meus pares em van comprar un gos, de la raça que jo volia, un shit-tzu. Es una raça que prové del Tibet, es un gos menudet i molt peludet, i que li tens que prestar atencions, l'has de cepellar abundants vegades i llavar-li molt be els ulls i fer-li un "pinguito" perquè puga veure alguna cosa, sinó el pel li tapa tota la visibilitat. Em va fer una il·lusió increible, era tan gracios i menudet... Li vaig posar de nom Trico, encara que m'agradava més Kiko, però com que era tricolor, li vaig posar Trico. Cada dia l'unic que volia era arribar a casa per a jugar amb ell, perquè com que tenia 2 mesos i mig no podia ixir encara al carrer.

A la natació vaig seguir progressant i vaig guanyar més medalles que la temporada anterior, vaig conèixer a moltíssima gent, que ara son els meus amics, però l'unica cosa que no em fa molta gràcia es tenir que esperar-me a cada campionat per a veurels, però amb les noves tecnologies, estàvem i ho seguim estant en contacte. Per a mi anar de campionat es el millor que em pot passar perquè m'encanta.

Les notícies més destacades d'aquest curs foren:

Pel que fa al futbol la Lliga espanyola d'aquest any la va guanyar el Reial Madrid CF, cal destacar(encara que no soc del Madrid ni ho seré mai de la vida!!) que aquest equip tingué un ingredient especial, el Futbol Club Barcelona li va fer el "pasillo" al Reial Madrid al seu estadi, el Santiago Bernabeu, cal dir que açó no succeïa des de la temporada 1987/88.

Pel que fa a les morts en dit any, 1 de desembre els pistolers d'ETA assassinaren a dos guardies civils a la localitat de Capbreton, a 30 kilòmetres de la frontera vasco-francessa. El 7 de març de 2008 ETA tornà a matar, en aquest cas a a Isaías Carrasco, ex-concejal del PSE-EE a l'ajuntament de Mondragón, als 42 anys d'edat. Es va suspendre la campanya electoral. Va ser l'any de la Heliofísica.

Cròniques de l' E.S.O., 2on curs

El meu segon curs, l'any 2006-2007, a l'institut va tornar a ser un any de canvis pero sols a nivell acadèmic. Perque em vaig canviar de linia en castellà a linia en valencià, on segueixc actualment. I clar, jo coneixia a tots els que anaven a linia en castellà, la cual cosa va fer que no coneguera a ningú de linia en valencià..., tot eren cares noves per a mi. A l'unica persona que coneixia era al meu tutor, que l'any anterior va ser professor de Geogràfia i Història, es deia Toni i per cert m'encantava com explicava. Als pocs dies ja coneixia a tothom i m'agradava molt més la classe que la de l'any anterior, vaig coneixer a la gent que ara son els meus amics i que van començar sent companys de classe, com Sònia, Laia, i Helena. A classe erem unes 25 persones més o menys i em relacionava en tots, aixo si, en uns més que en altres, pero en tots. Eixe any el dia de la festa de l'institut vam fer paella, be no vaig a mentir, la va fer Toni, el tutor i li va eixir bonissima,eixe dia m'ho vaig passar molt be.

En aquest curs van fer una excursió d'una setmana a Castilla la Manxa, pero com que jo tenia que entrenar no hi vaig anar, pero si que vaig anar a una excursió que van fer a València, el grup d'alternativa a la religió. Consistia en anar a les Corts Valencianes a llegir, be sols 2 persones de tot el grup, a mode de decàleg sobre el SIDA, el que el pot provocar, consequencies, etc.

Anarem un grup reduit de persones, amb dos professors, Toni i Cristobal. Vam estar cuatre hores seguts a les Corts i recorde que estava al costat de Cristina i Toni. També hi va vindre Laia, Paula, Irene i més persones que ara mateixa no recorde.

Pel que fa l'ambit esportiu, vaig seguir millorant molt més, vaig anar al Campionat d'Espanya per Comunitats Autónomes, es a dir, que es un campionat on agafen el millor de cada estil i categoria, jo no tenia l'edat, pero com que guanyava a les xiques més major m'agarraven a mi i em feia moltíssima ilusió, era molt important. Vaig ser campiona autòmica en cada cosa que nadava, principalment a esquena i estils. També hi vaig participar en el Campionat d'Espanya Infantil, en aquest anaves amb el teu club i el teu entrenador, be i altres companys d'equip que també havien conseguit la minima. Jo vaig anar amb un altre company i l'entrenador. La privamera prova no em va eixir massa be, pero el dia seguent estava motivada i vaig sorprendre a tot el mon quedant Sub-campiona d'Espanya en 200 metres esquena, a sols 66 centècimes de la primera.

Be com he dit resumidament va ser un any increible per a mi, vaig millorar moltíssim.

I a nivell familiar tot anava de meravella, tirava en falta als oncles i els avis, i també els cosins, pero com que el fi de setmana els podia vorer era suportable, porque estava molt unida amb els meus cosins, erem i som com a germans.

Les noticies esportives que vaig a destacar son la 4ª posició de la Lliga de Primera Divisió Espanyola, els Octaus de final de Copa, els Cuarts de final de la Lliga de Campions del València CF. L'any 2006 va ser l'any internacional dels Deserts i la Desetificació. També fou el any en que es celebrà el 250 anivesari del naixement del music Wolfgang Amadeus Mozart.

El 19 de novembre de 2006 a Nort Amèrica surt al mercat la nova consola Wii, que revolicionà el mercat i les tecnologies.

I una noticia més a nivell musical fou la mort de la cantat i actriu espanyola Rocio Jurado, el 1 de juny.

I per últim anyadiré que l'abril de dit any hi hagueren moltes manifestacions a la ciutat de Nova York, mogudes per Broadway, que marcaren el tercer any de la guerra a Irak.