domingo, 28 de febrero de 2010

Cròniques de l' E.S.O., 1er curs











Aquell dia el recordaré tota la meua vida, estava a la porta de l'institut amb la meua mare. Era el primer dia d'institut, no feia ni una semana que estava ací a Castelló i no coneixia absolutament a ningú. Ma mare em deia que ella s'apartaria un poc per a que jo coneguera axí a alguns xiquets, pero no volia estar sola i no li vaig fer cas. Al poc de temps s'em van arrimar un grup de xiquetes, que tenien la meua edat, i em van dir si volia anar amb elles i aixó vaig fer, em vaig despedir de la meua mare i me'n vaig anar. Tot alló era nou per a mi, tant la gent com l'institut en si. La veritat es que em feia un poc de por anar a l'institut, pero una vegada va passar el primer dia, tot anava molt millor. La meua classe era 1er d'E.S.O. -E- i no hi venia ninguna de les xiquetes que havia conegut. La classe era molt menudeta i erem poca gent, sobre uns quinze si recorde be. Els xics d'aquella classe em semblaven insuportables, les xiques poc a poc les anava conegent més i parlava amb elles. Els xics d'aquella classe no feien mai el deures, ni estudiaven, no feien res de bo, només molestar a classe. En canvi les xiques erem tot el contrari, molt estudioses i cada dia feiem els deures i el que tocava. A la meua classe tenia companyes que després d'aquell curs no havien tornat a conicidir en elles a cap classe ni curs, pero ara torne a anar a classe amb Laura i Lorena. Era el meu primer curs a Castelló i a l'institut, pero jo feia altres coses, no només anava a l'institut.





També feia natació i com que ens en vam vindre a Castelló, també vaig tindre que cambiar-me de club de natació. Vaig començar a nadar al Club Aquàtic Castelló i en tan sols 10 minuts ja coneixia els meus companys i companyes, eres molt simpatics i atents amb mi, tant els meus companys com els seus pares i els entrenadors.





Al octubre d'aquell 2005 vaig fer un viatge que em va agradar moltíssim, amb els meus pares. Ens en vam anar una setmana a Disneyland Resort Paris, ja havia anat quant era més menuda i vaig quedar encantada. Pero aquesta vegada era més major i tot aixó dels ninots ja sabia que no eren de veritat, pero m'encatava igualment. Va ser genial, l'unic inconvenient va ser que tenia que faltar una setmana a classe, pero evidentment aixó per a mi no suposava cap inconvenient, si no una ventaja en part...Per cert aquell any era el 50é aniversari del parc.



Aquell curs 2005-2006 va ser un any de canvis per a mi. Però tinc que reconeixer que un any de canvis per a millor en tots els aspectes.En el camp de l'esport vaig millorar moltissim, a l'estudi tot anava com sempre, genial i a eixe mateix any en 8 d'octubre va naixer el meu cosí David, i amb açó vull dir que tot m'anava de meravella, tant l'esport, com l'estudi, com la familia.




A eixe curs van hi haver noticies molt importants, però jo vull destacar la Grip Aviar que es va cobrar la vida de tantes persones. En l'àmbit de l'esport al maig del 2006 el Barça va guanyar la segona copa davant l'Arsenal, una enorme alegria per a tots els culés, pero com que jo soc del València, tant se'n dona açó...





També cal dir que el rally Dakar fou el més segur fins doncs. Al bàsket la Federación Española de Bàsket, pero bàsket femení es va proclamar campiona del Torneig de Brno.