Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que, com els seus pares, sovint és citada als versos del poeta. Va passar la seva infància a Burjassot, població de la qual sempre va conservar un bon record, així com de la família i dels seus amics. A l´edat d´un any, el seu avi va ser assassinat d´un tret d'escopeta pel seu germanastre, enutjat per una qüestió d'herència. Anys més tard va morir de tuberculosi un oncle seu, Josep Maria. Als llibres L'ofici de demà i Coral romput recorda les morts familiars de la seva infantesa.
''La carn vol carn'' Ausiàs March
“No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que em perdoni el cast senyor López-Picó)
Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i
ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens
empeny.Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben
pocs.”
Quin és el tema ?
El tema d'aquest poema es l'amor i la passió entre dos amants de Valéncia. No hi havia a Valéncia dos amants com ells.
Quina mena d'amor s'hi reflecteix?
S'hi reflecteix un amor passional, intern i hi ha una atracció física entre els amants.
Per què va encapçalat per una cita d'Ausiàs March?
Perquè tot ésser humà te la necesitat de tenir i demostrar d'eixa manera, l'amor.
miércoles, 25 de noviembre de 2009
jueves, 19 de noviembre de 2009
Abans de llegir TRISTANY I ISOLDA
Capítols de l'I al V
1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.
2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Victoriós i greument ferit.
3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
El guareix de les seves ferides.
4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.
5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.
6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.
Capítols del VI al X
7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:
Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.
8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
Dalt del pi on es troben cada nit.
9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:
Fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.
10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:
Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.
11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.
12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.
13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.
14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.
Capítols de l'XI al XV
15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:
La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.
16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:
Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.
17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:
Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.
18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:
Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.
19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:
Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.
20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:
El seu gos, Petit-Crû.
21. Quina qualitat màgica té:
El cascavell que porta fa oblidar les penes.
22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.
23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:
La seva filla, Isolda de les Blanques Mans
Capítols del XVI al XIX
24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Quèaconsella a Tristany:
Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.
25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:
Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.
26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:
Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.
27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:
Disfressat de boig.
28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:
Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.
29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:
La vela blanca.
30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
És al mar i es produeix una tempesta molt forta
1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.
2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Victoriós i greument ferit.
3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
El guareix de les seves ferides.
4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.
5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.
6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.
Capítols del VI al X
7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:
Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.
8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
Dalt del pi on es troben cada nit.
9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:
Fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.
10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:
Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.
11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.
12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.
13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.
14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.
Capítols de l'XI al XV
15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:
La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.
16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:
Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.
17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:
Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.
18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:
Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.
19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:
Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.
20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:
El seu gos, Petit-Crû.
21. Quina qualitat màgica té:
El cascavell que porta fa oblidar les penes.
22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.
23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:
La seva filla, Isolda de les Blanques Mans
Capítols del XVI al XIX
24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Quèaconsella a Tristany:
Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.
25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:
Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.
26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:
Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.
27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:
Disfressat de boig.
28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:
Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.
29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:
La vela blanca.
30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
És al mar i es produeix una tempesta molt forta
FLOR d' AMOR
Señora, vós que per la vostra bondat
sou coneguda i el meu cor va salvar
l'obsura nit que la mort vaig avistar.
Vós que sou tan bella a mi m'heu encissat.
Vostra pell esblanquida em fa embogir,
jo no vull de vós ningun profit amable
vull bones paraules i amor agradable
no em done per vençut, vaig a persistir.
Poema fet per: -Rosanna Garzó Calatayud
-Helena Martín Muñoz
Esperem que vos agrade!
lunes, 12 de octubre de 2009
L'amor
''L'amor: cinc lletres, dos paraules i un sentit''
Es una bona pregunta aquesta que diu; Què és l'amor? Però, sabriem contestar-la?
Seria més que dificil contestar-la, però en la meua opinió crec que seria una definició diferent per a cada persona. L'amor es una emoció, un sentiment, complex i constant.
Robert Heinlein defienix l'amor com a la condició en que la felicitat de l'altre es esencial per la felicitata pròpia. I em sembla que es una bona definició, perque quant estás enamorat, i eixa persona está trista, tu no pots ser feliç, perque estás en un estat d'enamorament que tot el que et passa gira en torna a eixa persona.L'amor no es pot medir, ni pesar, ni tallar.
I ara intentaré contastar una altra qüestió plantejada al bloc de paraules i lletres, deia axí: Es pot situar l'amor dins una escala de valors on apareixen èxit, prestigi, diners, diversió, família, professió? Opine que si, a mi l'amor em sembla tan o més important com l'èxit, el prestigi, els diners, la diversió... Si ningú t'estima, que tens a la vida? Èxit, prestigi, diners, i tot això per a que ho vols si no tens amb qui compartir-ho i ser feliç. L' amor es allò que et complementa, quan arriba eixa persona, inconcientment sas que es la teua altra mitat, i no deixes de pensar en ella.
I també es posible que hi haurà gent més afortunada que altra en l'amor, pero que ningú espere que la persona dels seus sonmnis vaja a tocar-li a la porta de casa i li diga: T' estime, perque es molt dificil, per no dir imposible que passe això. L'amor com he dit abans es complex, molt complex. Depen d'un factor principal, com estimar-se mutuament. També cal resaltar que l'amor no te edat, ni condició social, ni barreres, ni normes, ni distancia...
Es una bona pregunta aquesta que diu; Què és l'amor? Però, sabriem contestar-la?
Seria més que dificil contestar-la, però en la meua opinió crec que seria una definició diferent per a cada persona. L'amor es una emoció, un sentiment, complex i constant.
Robert Heinlein defienix l'amor com a la condició en que la felicitat de l'altre es esencial per la felicitata pròpia. I em sembla que es una bona definició, perque quant estás enamorat, i eixa persona está trista, tu no pots ser feliç, perque estás en un estat d'enamorament que tot el que et passa gira en torna a eixa persona.L'amor no es pot medir, ni pesar, ni tallar.
I ara intentaré contastar una altra qüestió plantejada al bloc de paraules i lletres, deia axí: Es pot situar l'amor dins una escala de valors on apareixen èxit, prestigi, diners, diversió, família, professió? Opine que si, a mi l'amor em sembla tan o més important com l'èxit, el prestigi, els diners, la diversió... Si ningú t'estima, que tens a la vida? Èxit, prestigi, diners, i tot això per a que ho vols si no tens amb qui compartir-ho i ser feliç. L' amor es allò que et complementa, quan arriba eixa persona, inconcientment sas que es la teua altra mitat, i no deixes de pensar en ella.
I també es posible que hi haurà gent més afortunada que altra en l'amor, pero que ningú espere que la persona dels seus sonmnis vaja a tocar-li a la porta de casa i li diga: T' estime, perque es molt dificil, per no dir imposible que passe això. L'amor com he dit abans es complex, molt complex. Depen d'un factor principal, com estimar-se mutuament. També cal resaltar que l'amor no te edat, ni condició social, ni barreres, ni normes, ni distancia...
Ara em vaig a desviar un poc del tema central, i parlaré de les diferents formes de ''manifestar l'amor''.
- Un petó, es una gran mostra d'afecte hi han milers de tipus diferents de besar, tendres, apasionats, dolços, suaus, timids, intensos, relaxans o simplement com una forma de saludar, els tipus de besos son molt variats, tot depen de a qui li'l dones, quant i on.Cada part de la teua cara te el poder de revelar la teua personalitat, imaginat que dirán els teus llavis al besar... La organizació britànica Relate, asegura que besar-se te molts beneficis per a la salut, ja que quant dones un petó a l'altra persona s'estimula una part de cervell, que allibera una hormona de tal forma que crea una sensació de plaer.
- Una abraçada, mostra moltes coses i mentre ho fas et sents segur i sents com estas amb la persona que abrases i creus que sou un, es un moment que no es pot oblidar i per això val tant. En aquest instant, xicotetes espurnes rodejen el cos, no pots estar més separat d’aquella persona. I notes les seues mans com acaricien la pell dormida, i la fan revifar, només amb un sol toc d’aquells dits, que porten l’essència de l’altre. Però igual que amb es petons també hi han diferents tipus d'abraçades, obligades, breus, fredes, rutinàries, hi ha abraçades on et quedaries enganxat una eternitat en la persona estimada i en aquells instants rebs una càrrega impressionant d'afecte, de positivisme, d'energia que t'omplirà aquells moments llargs d'absència i mancança...
- Una mirada, el fet de mirar directament a una persona als ulls es una forma de demostrar amor vertader. Però moltes voltes está present el joc de mirades, que si ara et mire, que si ara m’ amage, tot forma part del mateix sentiment. I si et topes amb uns ulls encisadors, encara està més valorada la voluntad de no mira-los i caure en el parany, una, una altre... I no es em d'oblidar de l'amor a primera vista,hi hauran relacions duraderes que comencen així, i d'altres que no en funcionaran al conexer-se millor.
- Un somriure, eixe gest en que s'estiren els llavis, s'estiren els ulls, les orelles es mouen del seu lloc, enseyes les dents de forma graciosa i tu reflexes felicitat, alegria, o també ironia o desagrat. Amb un somriure es pot cautivar un amor, impresionar un xic o una xica, coquetejar...
Be, considere que ja he nombrat unes poques formes de manisfestar l'amor, axí que conclouré aquest relat dient que l’amor es el sentiment més bonic que les persones podem experimentar i sentir.
L’amor está en l’ aire, el sents?
domingo, 4 de octubre de 2009
Diccionari històric
Edat Mitjana:L'edat mitjana o medieval, en la història d'Europa, és el període intermedi entre l' edat antiga i l'edat moderna. Per tant, tradicionalment, començà el segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i finalitzà el segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una l'època fosca compresa entre dos moments d'esplendor cultural.
L'imperi Romà d'Occident: es l'estat successor de l' Imperi romà, quant aquest es va dividir el 395 a la mort de Teodosi I el gran que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.
La caiguda de Constantinoble: o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.
Ramon Berenguer III: el Gran (Rodés, Occitània 1082 - Barcelona 1131 ), Comte de Barcelona i Girona (1097-1131); Comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131); Comte de Provença (1113-1131) i Comte de Cerdanya (1118-1131). (en llatí; a 23 de gener de 1118: Raimundus, Dei gratia Barchinonensis et Hispaniarum marchio, Bisuldunensium et Provincie comes).
La Corona d'Aragó: va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial (1137) entre el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Aragó com els comtats catalans i, més tard, les seves conquestes. En termes contemporanis, funcionava més com una confederació política que no pas com un estat unitari.
Escolasticisme: És el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Catalunya Nova: és una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa.
Al-Àndalus: és el territori de la Península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i 1492.
Albigesos: Seguidors del Catarisme.
Batalla de Muret: va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.
Feudalisme: és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.
L'imperi Romà d'Occident: es l'estat successor de l' Imperi romà, quant aquest es va dividir el 395 a la mort de Teodosi I el gran que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.
La caiguda de Constantinoble: o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.
Ramon Berenguer III: el Gran (Rodés, Occitània 1082 - Barcelona 1131 ), Comte de Barcelona i Girona (1097-1131); Comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131); Comte de Provença (1113-1131) i Comte de Cerdanya (1118-1131). (en llatí; a 23 de gener de 1118: Raimundus, Dei gratia Barchinonensis et Hispaniarum marchio, Bisuldunensium et Provincie comes).
La Corona d'Aragó: va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial (1137) entre el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Aragó com els comtats catalans i, més tard, les seves conquestes. En termes contemporanis, funcionava més com una confederació política que no pas com un estat unitari.
Escolasticisme: És el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Catalunya Nova: és una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa.
Al-Àndalus: és el territori de la Península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i 1492.
Albigesos: Seguidors del Catarisme.
Batalla de Muret: va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.
Feudalisme: és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
