lunes, 12 de octubre de 2009

L'amor

''L'amor: cinc lletres, dos paraules i un sentit''

Es una bona pregunta aquesta que diu; Què és l'amor? Però, sabriem contestar-la?
Seria més que dificil contestar-la, però en la meua opinió crec que seria una definició diferent per a cada persona. L'amor es una emoció, un sentiment, complex i constant.
Robert Heinlein defienix l'amor com a la condició en que la felicitat de l'altre es esencial per la felicitata pròpia. I em sembla que es una bona definició, perque quant estás enamorat, i eixa persona está trista, tu no pots ser feliç, perque estás en un estat d'enamorament que tot el que et passa gira en torna a eixa persona.L'amor no es pot medir, ni pesar, ni tallar.

I ara intentaré contastar una altra qüestió plantejada al bloc de paraules i lletres, deia axí: Es pot situar l'amor dins una escala de valors on apareixen èxit, prestigi, diners, diversió, família, professió? Opine que si, a mi l'amor em sembla tan o més important com l'èxit, el prestigi, els diners, la diversió... Si ningú t'estima, que tens a la vida? Èxit, prestigi, diners, i tot això per a que ho vols si no tens amb qui compartir-ho i ser feliç. L' amor es allò que et complementa, quan arriba eixa persona, inconcientment sas que es la teua altra mitat, i no deixes de pensar en ella.

I també es posible que hi haurà gent més afortunada que altra en l'amor, pero que ningú espere que la persona dels seus sonmnis vaja a tocar-li a la porta de casa i li diga: T' estime, perque es molt dificil, per no dir imposible que passe això. L'amor com he dit abans es complex, molt complex. Depen d'un factor principal, com estimar-se mutuament. També cal resaltar que l'amor no te edat, ni condició social, ni barreres, ni normes, ni distancia...

Ara em vaig a desviar un poc del tema central, i parlaré de les diferents formes de ''manifestar l'amor''.

  • Un petó, es una gran mostra d'afecte hi han milers de tipus diferents de besar, tendres, apasionats, dolços, suaus, timids, intensos, relaxans o simplement com una forma de saludar, els tipus de besos son molt variats, tot depen de a qui li'l dones, quant i on.Cada part de la teua cara te el poder de revelar la teua personalitat, imaginat que dirán els teus llavis al besar... La organizació britànica Relate, asegura que besar-se te molts beneficis per a la salut, ja que quant dones un petó a l'altra persona s'estimula una part de cervell, que allibera una hormona de tal forma que crea una sensació de plaer.
  • Una abraçada, mostra moltes coses i mentre ho fas et sents segur i sents com estas amb la persona que abrases i creus que sou un, es un moment que no es pot oblidar i per això val tant. En aquest instant, xicotetes espurnes rodejen el cos, no pots estar més separat d’aquella persona. I notes les seues mans com acaricien la pell dormida, i la fan revifar, només amb un sol toc d’aquells dits, que porten l’essència de l’altre. Però igual que amb es petons també hi han diferents tipus d'abraçades, obligades, breus, fredes, rutinàries, hi ha abraçades on et quedaries enganxat una eternitat en la persona estimada i en aquells instants rebs una càrrega impressionant d'afecte, de positivisme, d'energia que t'omplirà aquells moments llargs d'absència i mancança...
  • Una mirada, el fet de mirar directament a una persona als ulls es una forma de demostrar amor vertader. Però moltes voltes está present el joc de mirades, que si ara et mire, que si ara m’ amage, tot forma part del mateix sentiment. I si et topes amb uns ulls encisadors, encara està més valorada la voluntad de no mira-los i caure en el parany, una, una altre... I no es em d'oblidar de l'amor a primera vista,hi hauran relacions duraderes que comencen així, i d'altres que no en funcionaran al conexer-se millor.
  • Un somriure, eixe gest en que s'estiren els llavis, s'estiren els ulls, les orelles es mouen del seu lloc, enseyes les dents de forma graciosa i tu reflexes felicitat, alegria, o també ironia o desagrat. Amb un somriure es pot cautivar un amor, impresionar un xic o una xica, coquetejar...

Be, considere que ja he nombrat unes poques formes de manisfestar l'amor, axí que conclouré aquest relat dient que l’amor es el sentiment més bonic que les persones podem experimentar i sentir.
L’amor está en l’ aire, el sents?

domingo, 4 de octubre de 2009

Diccionari històric

Edat Mitjana:L'edat mitjana o medieval, en la història d'Europa, és el període intermedi entre l' edat antiga i l'edat moderna. Per tant, tradicionalment, començà el segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i finalitzà el segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una l'època fosca compresa entre dos moments d'esplendor cultural.

L'imperi Romà d'Occident: es l'estat successor de l' Imperi romà, quant aquest es va dividir el 395 a la mort de Teodosi I el gran que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

La caiguda de Constantinoble: o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.

Ramon Berenguer III: el Gran (Rodés, Occitània 1082 - Barcelona 1131 ), Comte de Barcelona i Girona (1097-1131); Comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131); Comte de Provença (1113-1131) i Comte de Cerdanya (1118-1131). (en llatí; a 23 de gener de 1118: Raimundus, Dei gratia Barchinonensis et Hispaniarum marchio, Bisuldunensium et Provincie comes).

La Corona d'Aragó: va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial (1137) entre el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Aragó com els comtats catalans i, més tard, les seves conquestes. En termes contemporanis, funcionava més com una confederació política que no pas com un estat unitari.

Escolasticisme: És el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Catalunya Nova: és una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa.

Al-Àndalus: és el territori de la Península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i 1492.

Albigesos: Seguidors del Catarisme.

Batalla de Muret: va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.

Feudalisme: és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.